diumenge, 18 de novembre de 2012

Dia 11 de Novembre: s'acaba la temporada de caminades de resistència

Diumenge passat, dia 11 de novembre, dia de Sant Martí, hem fet l'última de les caminades de resistència de l'any 2012.

L'última caminada de la temporada es realitza al Parc del Garraf.

No és una caminada gens dura. Són 45 quilòmetres, repartits en 3 pujades i 2 baixades ("grosso modo").


A diferència de l'any passat, enguany no ha plogut tant. L'any passat va ser una Odissea, ja que tota la caminada va ser sota la pluja,

En aquesta caminada, la Maica i la Gloria s'han reapuntat a fer aquestes marxetes: i ho van fer amb el Pep Lluís al llarg de tot el camí.

Jo, en canvi, la vaig fer íntegrament amb la Paqui i en Santi (que ha fet quatre caminades al llarg de tota la copa, i que espero que l'any que ve en faci més), i gran part d'aquesta amb en Josep Maria i en Pepe.

La sort d'aquesta caminada és que, si vols, pots arribar a dinar a casa, ja que cap a les 14:00-15:00 ja creues meta...

En comparació amb l'any passat, pensava que hauria trigat menys; però després de veure resultats, he observat que he trigat uns 10 minuts més que l'any passat.

La ruta s'inicia per un camí que va al costat de la carretera de Gavà a La Sentiu... i d'allà, corriol de pujada fins a l'esmorzar (el dònut).... Un cop a l'esmorzar, ja tens tot baixada fins a la platja... Allà, uns quants esbojarrats es banyen ("amb la rasca que fa"). D'altres, com jo, ens ho mirem.


I passada la platja (i el segon esmorzar)... De pujada altre cop.. Primer més costerudament, després més suau.. Fins a la botifarrada (hi ha un altre avituallament al mig, però és per a matar el cuquet). Aquesta botifarrada és una barreja entre esmorzar i dinar, ja que és cap a  les 12:00.

I passada la botifarrada, l'última pujada fins a la Morella....




 i de baixada... corriol rere corriol (i com m'ho vaig passar saltant de pedra en pedra).... fins a arribar novament a La Sentiu, on els últims 2 quilòmetres ens duen a Gavà, novament.







dissabte, 3 de novembre de 2012

Dia 20 d'octubre: la Marxassa

Fa gairebé un mes que no he escrit al blog. Espero que no sigui un mal presagi i que no hagi d'escriure més, ja que les ganes en són moltes.

Després de la bogeria del TKK'12 (Trenkakames 2012) i d'aconseguir la copa catalana de Marxes de Resistència (la meva primera copa en marxes de resistència (espero fer-ne alguna més)) ja n'hem fet una altra: la Marxassa'12.

La Marxassa és una de les caminades que més m'agraden de la temporada, i és que fa que passem per les muntanyes que em sento més meves: part del Montseny, el Montnegre i el Corredor.

Per a fer la Marxassa, has de ser a Mataró a ls 5:30 per a marxar amb els autocars que prepara l'organització. Pujo a l'autocar amb la Paqui, i ens saludem els de sempre: en Miquel, en Xavi, la Montse, la Paqui, al Jose, al Joan Miquel, al Joan Manel, etc.
Ja li comento a la Paqui que en aquesta caminada intentaré fer temps (ja que en les dues anteriors, com que acompanyava a dues persones i vaig dir que no els abandonava, vaig resignar a millorar marca).



És una caminada que parteix d'una església anomenada St. Martí del Montseny, que mai he vist, perquè sempre que he passat per allà són les 7:00 i és abans de començar la caminada. El camí fa part del recorregut del GR-5 fins arribar a St. Martí del Montnegre, on enllaça amb el GR-83 (Sender del Canigó a Mataró) i amb el GR-92. Des d'allà fins al Santuari del Corredor es segueix el doble camí, i a partir d'aquí marques pròpies de la Marxassa).

La ruta baixa fins al poble del Montseny (la primera part per un llarg corriol on els corredors estan més que angoixats) , i puja fins al punt d'informació de Fontmartina (aproximadament a uns 10 qm). Hi pujo amb dos amics que crec recordar que es diuen Josep (ara dubto, però crec que es deien així). -en aquestes caminades no sé què em passa que oblido els noms dels companys-.
Allà podem gaudir del primer avituallament: el del dònut, però no pots atipar-te, perquè si tens ganes de córrer una mica, després de menjar és fàcil marejar-se.

En aquesta ocasió, ja abans d'arribar a Fontmartina, plovia (i és que la previsió era mooooolta pluja, però finalment vam tenir només uns 10 qm de pluja). Per sort, la pluja va aturar-se abans d'arribar a Campins.

Passat Fontmartina, tenim una llarga baixada de 15 qm., i és que anem a un dels pobles més grans de la comarca del Vallès Oriental, St. Celoni. El camí no és gens complicat (excepte un tram de pronunciada baixada). Un primer tram per mig de bosc, i tota la resta, pista forestal fins arribar a St. Celoni.

Allà ens esperen llaminadures i cal agafar forces perquè comença la pujada a la segona muntanya: cap a St. Martí del Montegre.Una pujada llarga, però que has de prendre amb tranquil·litat.

Aquest any ens esperava una sorpresa: coneixíem que hi havia una desviació del camí respecte als altres anys, però no sabíem que serien de pujada i baixada i després tornar a pujar: així i tot, no hi ha més remei que fer-ho.

Passats St. Martí del Montnegre les cames ja comencen a fer figa, però la motivació és tan alta que no es pot abandonar. Ara ve un camí que continua pujant suaument, però ben aviat arribarà la baixada a Vallgorguina. Aquí és quan hi trobo la part més bonica del camí: passo pel poble de tota la vida i on es troben enterrats els avis. Sembla una tonteria, però em dóna mooolta energia això de passar pel cementiri, però no faig res més que aprofitar-ho.

Dinar a Vallgorguina: botifarrada (com sempre), de la qual passo del pa, em menjo l'amanida i una petita botifarra: ja sé que ara toca una pujada considerable. (En aquestes caminades no menjo gaire, ja que la panxa se'n ressent força).

Veig que vaig amb bon ritme, tot i estar cansat. Volia superar el temps de les altres edicions, però no sé si en seré possible. Però el que m'anima és que després de la pujada al Corredor, ja està tot fet.

Pugem al corredor (es fa inacabable) i arriba la beguda dels Déus: la llimonada natural que ofereixen a la Marxassa: crec que aquest avituallament, juntament amb els carquinyolis, és la part més agradable de la caminada.

La pujada és dura, però pitjor és la part que ve ara fins arribar a quasi Mataró: una pista de 10 quilòmetres que se'm fa molt dura. És la part que menys m'agrada del recorregut, però m'he mentalitzat que en hora i mitja la faig. Calculo el temps, i quan crec que em queden uns 2 o 3 quilòmetres els que m'avancen em diuen que encara em falta molt. Així i tot, no desespero (segueixo dient que és la part que menys m'agrada del recorregut).

De sobte, i després d'una pujada que se'm fa familiar, veig una urbanització: motivació al 100%. Sé que em queda menys d'1 quilòmetre per l'esperat avituallament: el de l'ermita de Sant Martí de Mata: sempre he sentit que és molt bonic quan arribes a les fosques, ja que et reben amb un caminet d'espelmes. Malhauradament (o per sort) mai he vist el caminet.

I ja vénen els últims quilòmetres (només en queden 4). Miro el rellotge i penso que potser sí que milloro temps, i decideixo no aturar-me gaire. No corro, però no vaig lent.

Baixo fins a les últimes pistes que duen a Mataró i em trobo a un noi de l'Empordà que està molt cansat: ens queden només un parell de quilòmetres, i decideixo anar amb ell per a què oblidi el que li falta. Anem caminant, i ja arribem a Mataró: temps final: 11:00 (crec que potser era un minut més o menys depenent del meu rellotge i el de l'organització).

No m'ho crec, però finalment he baixat el temps que havia fet: la millor marca va ser d'11 hores i 15.

Ara ja, a per la propera: la Marxa del Garraf.



L'any passat va ser tota la marxa passada per aigua. Esperem que en aquesta ocasió el temps millori. No és una de les millors; però és curta i vaig prometre al Santi que l'acompanyaria.

dijous, 11 d’octubre de 2012

Dies 6-7 d'octubre: Trenkakames 2012

El Trenkakames és una altra de les caminades de resistència de la Copa Catalana organitzada per la FEEC.
És de les dures, no ens enganyem, perquè té 82 qm, però el desnivell que acumula i el terreny per on es passa alenteix el ritme de la caminada.

L'any passat vaig fer la caminada en poc menys de 16 hores. Aquest any he trigat més de 20.


La caminada en qüestió té un recorregut circular: és a dir, s'inicia i acaba al mateix lloc. En aquest cas al Vendrell.

El camí fins a Sant Vicenç de Calders és tot per una riera, plena de pedres, però fàcil de fer.
Des de St. Vicenç de Calders fins a Albinyana, el camí passa per la Serra Pedragosa. Com bé indica el seu nom, està ple, ple, ple de pedres.

Aquest any, la caminada ha estat molt calurosa, i passar pel costat de l'Aqualeón va ser molt dur: veure qui es podia banyar a la piscina mentre tu caminaves... no motivava gaire la caminada.

Passat Albinyana, primer avituallament.Aquí ja no hi havia moltes gane de caminar, però encara ens quedaven 70 qm.

La Rosa encara anava bé: anava molt bé.Li feia mal el genoll, però podia aguantar.

Continuem el nostre camí: algun corriol (un, crec recordar), però tota la resta per pista de muntanya còmoda... Ni mal de peus, ni pedres en excés... L´única cosa: la calor.

I anem caminant fins a Masarbonès (allà, la cua era per beure aigua a la font i refrescar-se una mica) i Masllorenç: on hi havia un avituallament líquid.. Ja en portem 20, i ens en queden uns 60.

De Masarbonès, sortim, i anem a Mas del Bosc. Aquí ja tenim barreja de corriols i camins.... Encara es fa còmode. Però a mi la gana em comença a apretar, i tinc ganes d'arribar a l'avituallament per a menjar alguna cosa. Ho menjo dret i ràpid. Sempre, sense fer gaires aturades.

Sortim de Mas del Bosc, i comença la pujada.... Aquest tram, des de Mas del Bosc a l'Església de Sant Miquel, i des d'aquí a Torrossolla comença el camí més empipador: creuar el Montmell. És un camí ple de roques (bé, no és ni camí... és tot corriol... o camí de cabres, per a dir-ho d'alguna manera).

Aquest tram es fa molt lent: la Rosa pateix, i jo pateixo pel genoll de la Rosa. ENs alentim. Si fins ara la mitjana que duiem era alta: ara mateix s'ha reduït bastant.

Però arribem a Torrossolla i penso: ostres, molt bé, ja som aquí. Portem 37 qm... i ens en queden 45. Això ja comença a motivar.

Veig que la Rosa encara està motivada, perquè portem fets gairebé la meitat, i està responent molt bé.

Comença el següent tram: algún camí entre el bosc, i tot pista fins arribar al poble abandonat de Selma. Aquest any han canviat el recorregut i em sento totalment desorientat. Se'ns fa fosc, però tenim la sort de conèixer 2 persones al llarg del camí i anem caminant junts fins a Aiguaviva.

Arribem a Aiguaviva cap a les 11:00 aproximadament. Allà ja portem 52 qm. Ens en queden menys de 30 i és molt encoratjador: la Rosa té una "ampolleta", i encara va fent, però el genoll l'està torturant.

Sortim d'Aiguaviva, havent menjat alguna cosa, i cap al control del. qm. 58 la Rosa ja es troba malament. El ritme de la caminada ha baixat en picat. Tot el camí és per pista, però a les baixades el seu genoll pateix i a les pujades qui ho fa és el seu estómac. A mi el camí se'm fa lent, però li vaig fer una promera que no penso trencar. Penso que ara fa un any, a les hores que som (la 1h 30 de la matinada) ja havia acabat la TKK, i que encara em faltaven, en aquesta ocasió, més de 5 hores.

Anem tirant, i cap al qm. 61 (poc abans de l'avitualament líquid de la Plana de Cal Gassó) ella decideix retirar-se. Reconeix que hem fet 10 quilòmetres en 3 hores: i que no pot anar més ràpid perquè ho està passant molt malament. En aquests moments també l'acusa la son: pateix per si pot tenir una lesió, el mal de panxa fa que no pugui pensar amb tranquil·litat, no vol alentir més la marxa (tot i que teníem temps)... Un cúmul de factors que fa que prengui aquesta decisió.

I finalment a l'avituallament decideix abandonar la caminada aquesta.  A mi em sabia greu, perquè havia dit que l'acompanyava tota la nit. Finalment, quan ella decideix abandonar, la deixo en un avituallament (on poden estar per ella) i jo continuo la caminada. --Després, quan veig tot el que faltava, penso que va fer bé d'abandonar, perquè encara faltava molt--.

I aquí em poso les piles, agafo el meu MP3, i em poso a córrer. En poc més de 5 minuts, atrapo la Montse i en Xavi. Feia una estona (potser mitja hora, a les nits és ben difícil de calcular) que m'havien avançat, però amb la música, el meu ritme a les caminades augmenta molt.

Els trobo i decideixo anar amb ells. Hauria continuat, però ja que no podia millorar temps i porten un bon ritme, (i també per no anar sol) fem un grup.

El tram fins al següent avituallament se'm fa molt pesat (és pla, i vull menjar el donut que ofereixen), i tinc ganes d'arribar.... Un cop allà, prenc el meu donut i el Nesquick... i continuo (ja portem 68 qm.... només en queden 14)....

I si el tram fins al donut havia estat pesat... el següent (de només 6 quilòmetres tots plans) se'm fa etern i avorrit. Ara em ve la son, tinc ganes de plegar, però vull arribar, ja que si acabo la caminada tinc els punts necessaris per a aconseguir la meva primera copa catalana de caminades de resistència.

Arribo a l'últim avituallament i ve la part que tots més temem: l'afegit que han posat al final de la caminada. Muntanya....

En aquest tram, segueixo a algú del grup que no conec nom... i com que a mi la muntanya amb desnivell em va millor que en pla, porto bon ritme... Tinc ganes d'arribar. Hi ha trams en els quals m'agafa son. Però els quilòmetres em passen més ràpid que en el pla (els últims 8 quilòmetres han estat molt millor que els 6 de pla).

Arribo al Vendrell.... i a descansar...

La propera caminada: la Marxassa. És de les caminades que més m'agrada.

A veure com la fem.



dilluns, 17 de setembre de 2012

Dia 16 de setembre: Matagalls Montserrat

Una setmana més tard de fer la meva primera Circular al Pantà d'Oliana, i després de recuperar-me dels peus (que estaven un pèl destrossats) he caminat la meva tercera Matagalls Montserrat. Aquest any, però, no he caminat sol ni un sol moment: m'ha acompanyat en Santi durant els 85 quilòmetres (aproximats) que té aquesta marxa.

La Matagalls Montserrat, per qui no en té coneixement, és una caminada de resistència organitzada pel Centre Excursionista de Gràcies (i gràcies al Francesc, organitzador d'aquesta caminada des de fa uns quants anys) que parteix de Collformic (al Montseny), baixa a Aiguafreda, passa per la carretera C59 a l'alçada de Coll de Poses, passa per St. Llorenç Savall i la Urbanització Cavall Bernat (de Matadepera) i fa els seus últims quilòmetres per Vacarisses i Montserrat.


Aquest any no he pogut baixar el temps que vaig fer l'any passat i fa un parell d'anys, però l'ocasió per a què en Santi acabés la seva primera MM bé s'ho mereixia.

La recuperació, en aquesta ocasió, ha estat molt ràpida: només tinc son. El cos, preparat per a una altra... La propera: Trenkakames, i amb la Rosa (Rosa... no em fotis cap pallissa!!!).

Per cert, ja només em queden pocs punts per aconseguir la Copa Catalana: així i tot, faré la Marxassa (a la qual ja m'he inscrit) i que espero fer amb la Paqui; i, segurament, la del Garraf.

I acabada la temporada de caminades...tocarà la de curses.... A veure si m'hi poso ja.

Fins la propera

Eduard

diumenge, 9 de setembre de 2012

Diumenge 9 de setembre: Circular al pantà d'Oliana

Avui he fet una d'aquelles caminades que et destrossen. Et sents molt bé per acabar-les, però acabes amb el cos totalment destrossat.


Tocava fer la Circular al pantà d'Oliana: una caminada de 81 qm i 6200 m. de desnivell acumulat. En tota, aproximadament unes 16 hores i 20 minuts.

De fet, la caminada va començar ahir a les 17:00. Després de sortir d'Oliana i entre el primer i el segon avituallament, primera sorpresa: calamarsa i pluja. Ja vèiem de lluny els núvols, i vèiem que era moooolt fosc; però que arribés a calamarsar, ningú s'ho pensava.

I la pluja ens ha acompanyat durant unes quantes hores (bé, de fet ens ha acompanyat des del quilòmetre 15 al quilòmetre 40.

Això ha fet que abandonessin moltes persones: hi havia unes 140 persones inscrites i han abandonat unes 65 persones. Jo he quedat, aproximadament, entre el lloc 35-40 (no està gens malament per ser la primera vegada).

Aquesta caminada és de les exigents, ja que té força desnivell: això és nota a la primera pujada de 10 quilòmetres i la pujada que hi ha després de Fígols.

M'he trobat algun incovenient: i tant! Quan duia poc menys de 60 qm. (deurien ser les 4 de la matinada) se m'ha espatllat el frontal. He hagut d'esperar a què vingués el següent caminador, i anar amb ell perquè m'enfoqués el camí. En Manel: un home de Castelló que m'ha fet un gran favor.

Ha estat força incòmode, ja que havia d'anar al seu ritme perquè si no no veia res.

Per cert... també ha quedat demostrat que l'impermeable de les motxilles tampoc funciona massa bé: també se m'ha espatllat el mòbil....

Ara ja sóc a casa, ben descansat (o el que es pot).... El que fa més mal... El peu dret. Les cames molt bé...

Ara toca reposar, recuperar-se i agafar forces: la setmana que ve toca Matagalls -Montserrat.

Fins la propera.

Eduard


dimarts, 4 de setembre de 2012

Dia 4 de setembre: nerviós per la Circular al pantà d'Oliana

Fa una setmana i mitja vam reprendre les Caminades de la Copa Catalana de Caminades de Resitència amb la de les Borges Blanques - Montblanc: una de les caminades més suaus de la Copa Catalana.

Va anar tot bé, tot i que en Santi pateix del genoll i a partir del quilòmetre 40 hi va haver un moment que per a ell el temps passava més que lent. Per sort, i gràcies al Sr. Ibuprofè... va poder tirar endavant.

I en no res comencen les tres caminades més bèsties que em toquen fer aquest any: la Circular al Pantà d'Oliana, la Matagalls-Montserrat i la Trenkakames.

Diumenge passat vaig refer un altre cop l'entrenament de la Matagalls: un tram des d'Aiguafreda (més exactament de St. Martí de Centelles) a la Urbanització de Cavall Bernat (Matadepera) d'uns 45 qm. (aproximadament)... No està malament.

Però la que em fa més por és la del següent cap de setmana: 81 qm i 6200 m de desnivell acumulat.

Suposo que anirà bé.... però estic acollonit...


Si voleu trobar més informació d'aquesta caminada, us deixo l'enllaç:

http://www.grupexcursionistaoliana.org/circular/index.html



Per cert... algú s'apunta el dia 22 de setembre a fer el Carlit?:



Si voleu info:
http://www.pujades.net/rutes/rutes_peu/carlit.html

dissabte, 25 d’agost de 2012

Dia 25 d'agost: l'abans de Les Borges Blanques - Montblanc

Salut a tots i totes,

com ja us vaig comentar, el blog canvia una mica de temàtica i s'encarregarà de comunicar les caminades i curses que vull fer al llarg del curs.

I demà ja toca una de la CCMR (Copa Catalana de Marxes de Resistència): Les Borges Blanques - Montblanc: és la primera de la temporada després d'estiu, i no és que sigui massa dura: 51 qm, i uns 2000 metres de desnivell.



Malauradament és força plana, però passa per llocs tan bonics com Les Borges Blanques, Vimbodí, el Vilosell (crec recordar), el Monestir de Poblet (on hi ha un dels controls) i Montblanc.

Finalment, a la colla de curses-caminades (Rosa Graells, Paqui Beltran, Montse Berenguer i Xavi Capdevila, Miquel Boada, Joan Miquel Labrador....(perdoneu si me n'oblido, les neurones encara estan de vacances)) s'hi afegeixen dues persones més: en Santi Pérez i en Xavi Alcalde.... que n'han fet un parell i ja comencen a fer-ne més: BENVINGUTS...

Demà suposo que serà un dia calorós... Haurem d'aguantar. Així i tot, l'organització crec recordar que ho té molt bé i cada 5-10 qm ja posa un avituallament, almenys, d'aigua.

Salut i cames, i fins la propera.

Eduard

dimecres, 22 d’agost de 2012

Dia 22 d'agost: Ja retornats a Barberà

Salut a tots i totes.

Ja retornat a Barberà, he decidit continuar amb el blog.



Però el blog canviarà de nom en breu, i passarà d'anomenar-se de com s'ha dit fins ara a "Caminant, caminant, les penes se'n van.... I per què?

Doncs perquè dedicaré el blog a les caminades que vagi fent.... Des de caminades de resistència muntades per la FEEC, a curses de 10 qm, a mitges maratons (si aconsegueixo seguir fent-les) a altres coses que em vinguin al cap...

Potser a ningú li interessa, però per a mi sera un bon alicient per a escriure sempre que faci alguna cosa.

Si algú té propostes, benvingudes seran.


dissabte, 18 d’agost de 2012

Dia 18 d'agost: Ja es veu el mar

Després de tants dies de no veure mar (com si a mi m'agradés tant), avui he aconseguit veure aigua...

Ja he arribat a Muxía.

És cert que el paisatge entre Dumbría i Muxía és molt més agradable que no pas el camí que duu a Fisterra (el que vaig fer un parell d'anys): llogarrets (el que serien els poblets típics) i bosc d'eucaliptus és que el m'ha acompanyat fins al final...
I la sorpresa ha estat als últims 6 quilòmetres del camí: fins a últim moment, tot i intuir-ho, no es pot veure el mar.


Muxia és un poblet de pescadors, molt més agradable que l'altre poble turístic... Et convida a passejar pel port i pels carrerons, i encara més una tarda de dissabte.

Per cert.... Comença a fer caloreta (suposo que no serà pas com la que teniu a Catalunya, però també en fa molta).

De moment, porto fets, aproximadament, uns 900 qm (quilòmetre amunt, quilòmetre avall)... Ara ja només en queden uns 30.... Fa mandra, però els farem, que no ve d'aquí.

Per cert, us deixo una fotografia (no es veu massa bé) feta des del mòbil. És el quilòmetre 0 que hi ha entre Muxía i Fisterra, just al costat del Santuari de Nosa Señora da Barca.






divendres, 17 d’agost de 2012

Dia 17 d'agost: Ja queda menys per caminar

Després de fer el camí tradicional cap a Santiago, i un cop havent començat els trams finals, ja puc dir que estic a les acaballes del camí: em queden 2 dies de camí.

Després de Santiago, un pot decidir si vol fer les etapes fins a Fisterra, o fins a Muxia.

En aquest cas, jo vaig cap a Muxia.



Ahir vaig fer Santiago-Vilaserío, avui Vilaserío-Dumbría.... i em queden Dumbria-Muxia (on hi ha el Santuari da Virxen da Barca) i Muxia-Fisterra.

Les cames ja estan cansades i el cap també. El cos demana descansar i no caminar per uns dies: a veure si es pot aconseguir.

Per cert, l'alberg d'avui és impressionant (cuina, dutxes impressionants, piscina municipal gratuïta...), i he sentit que el de demà també: m'estaré aburgesant?

Fins aviat.

dimecres, 15 d’agost de 2012

Dia 15 d'agost: Arribada a Santiago

Salut a tots i totes.

Després de molts dies de no poder actualitzar per manca de connexió a Internet, puc informar-vos que ja he arribat a Santiago de Compostela.


Aquest matí, a les 7:30 estava fent cua per recollir la compostel·lana.

De fet, ahir vaig arribar a Monte do Gozo i ja es podia veure Santiago.

Coses importants:

1. He fet el camí des de França en 21 dies (una mitjana de 37 qm. al dia).

2. En tot el camí, només ha plogut durant 10 minuts (l'arribada a Monte do Gozo).


Pels que m'heu seguit, gràcies.

Per cert, la cosa no acaba aquí. Encara queden 4 dies de camí: demà a Negreira (o potser una mica més), demà passat a Dumbria, dissabte a Muxía i diumenge arribada a Fisterra.

Fins aviat.

dilluns, 6 d’agost de 2012

Dia 13: Mansilla de las Mulas - Villadangos del Páramo: 42 qm

Companyes i companys.

Si tot va bé, avui és dels últims dies que faig més de 40 qm. He mirat els quilòmetres que queden i ja puc fer etapes més curtes (de 30 a 35 qm. al dia). No són gaires quilòmetres menys, però es nota.



També tinc la sort d'allunyar-me de la meseta: per tant, crec que, si tot va bé, em començo a allunyar de la calor; que no pas del sol.

Ja tinc plantilles noves i mitjons nous: amb els que m'he comprat hauria d'arribar a Finisterre. A veure si m'aguanten bé....

Gràcies pels missatges de suport. Sé que molts de vosaltres (Montse, Cesc, Mònica, Txell, Mireia, Anna....) voldríeu estar al meu lloc. Jo, ara mateix, com em passa sempre no penso pas en repetir l'any següent... però ja sabem que són coses temporals.

Bé... al fet.... que demà ja sóc a Astorga (bé, passo d'Astorga)...i en un parell de dies a la comarca del Bierzo....FANTÀSTIC!

La por... l'arribada a Galícia: a veure com estarà de "peregrins"..

Fins la propera.

diumenge, 5 d’agost de 2012

Dies 11 i 12: Carrión de los Condes - Sahagún - Mansilla de las Mulas: 80 qm.

Doncs bé, la cosa continua... i ja he passat el meridià del camí. Ja porto fets més de 400 quilòmetres i la cosa va avancant per arribar a Santiago (perdoneu però no hi ha la ce trencada en aquest teclat).

Ahir va ser un dia dur. Des de Carrión de los Condes fins a l'Abadia de Santa Maria de Benevívere se'm va fer molt pesat, però la via romana de 12 quilòmetres (un tram de la via romana que anava de Bordeus a Astorga) tot i conèixer-la se'm va fer eterna. I això va fer que el següent tram (de 23 quilòmetres) se'm fes forca pesat. Per sort, vaig trobar un noi alemany (en Jan) amb qui vaig caminar uns 15 quilòmetres i amb qui vaig compartir una orxata (ehh!!!!! primer lloc del camino on pots trobar una orxata en un bar!!!!!).
Un cop arribats a Sahagún vaig poder descansar. Per cert, el genoll molt bé.



I allà ho vaig celebrar amb la primera ampolla (bé... una ampolleta que ja està curada).

__________

I avui, ja hem passat a caminar íntegrament per terres lleoneses (alguns escriuen allò de Païs Llïonès, fantàstic!!!).

En aquest tram he recordat molt la Mònica, amb qui vaig cantar i jugar molt entre El Burgo Ranero i Reliegos perquè els 13 quilòmetres sense trobar res es féssin més curts (Mònica, recordes allò de cercar el nom d'animals, plantes, arbres, etc?).

He arribat molt bé a Mansilla, i m'hi he quedat perquè l'hospitaler m'ha assegurat que demà també tinc només 40 qm. (no sé per què però crec que seran un parell o tres de quilòmetres més).

El que sí que necessito comprar demà són mitjons. Portava tres parells de mitjons i els he cremat tots. Hauré d'anar en compte els primers 20 quilòmetres fins arribar a Lleó i allí comprar-me uns mitjons bons i unes plantilles (a veure si aconsegueixo aguantar-los fins a Fisterra).

Una proesa d'home: en Pierre. Porta caminats ja uns 2800 quilòmetres. Ve caminant des d'Holanda i va a un ritme impressionant. Està jubilat, i té una forca.....

I un salut a en Carlo, de Luxembourg, amb qui acabo de parlar ara mateix mentre prenia un cafè. També va comencar a St. Jean, i espero que arribi a Fisterra i Muxía (en principi té prou temps per a arribar-hi).

Salutations à Pierre (Pays-Bas) et Carlo (Luxembourg). Je ne sais pas si nous allons voir. C'était rencontre fantastique. Courage pour l'arrivée à Santiago.

divendres, 3 d’agost de 2012

Dia 10: Itero de la Vega - Carrión de los Condes: 40 qm.

Salut a tots i totes.

Tinc 30 minuts per actualitzar, per tant ho faré amb tranquil·litat.

Ja he arribat a Carrión de los Condes, on es troben els Condes de Carrión, personatges carismàtics del Cid.

Avui he fet una etapa de 33 qm. i em trobo de meravella (una mica de mal de genoll...però la resta ha respost de meravella). L'única cosa que em preocupa és el bessó esquerre. Em poso crema del 50 cada dia i cada hora (o dues hores) i està més que rostit (vermell, vermell, vermell).

A partir d'ara m'esperen uns dies un pèl durs: 40, 40, 42... però ja els conec i els faré amb tota la tranquil·litat del món. I ja tinc calculat que, si tot va bé, arribo a Santiago el dia 14 o el 15... (intentarem que sigui el dia 14...).

Avui un dels fets destacats és un home que es diu Pepe: és un home que t'espera entre Villarmentera de Campos i Villalcázar de Sirga, al qual li van diagnosticar càncer fa un parell d'anys i encara continua tirant endavant.

Moltes gràcies a qui ha comentat:

1. Montse i Cesc: m'encanta que m'hagueu escrit. Montse... a la següent excursió (Carlit, eh?) si no vols pujar... et puc fer companyia al llac, però crec que pot ser una excursió que et pot agradar). Cesc... tens raó... El sol és pitjor. No fa calor, perquè bufa vent, però el sol crema igualment.

2. Xavi, guapuuuu..... Que guai!!!!!! Tinc un problema... Heu comentat 2 Xavis.... 1 sí que sé qui és (Xavi Ultramonos)... però l'altre... no sé quin Xavi ets.... però bé...ens veiem a la tornada...

3. Bet.... Molts petons per tots a casa.... (sobretot als nens.... (a tu i al Lluís també, però ja sabeu que a internet quedeu amb segon terme)).

4. Júlia... Tot bé per Palafrugell? Desconnectant?

5. Rosa. No pateixis, que no aniré tan ràpid com sembla... Potser sí una mica, però ja saps que no ve d'uns quants segons.

6. Núria... Ara que visc pel Vallès, potser podríem fer alguna cosa junts?

7. Neus i Mayra..... Necessito una hamburgesa!!!!!!


I qui no ha comentat però me'n recordo d'ells:

1. Les noies de Banyoles (Mireia, Anna, Txell i Mònica)..... Porto uns dies pensant en vosaltres... des d'Hontanas, on ens vam conèixer... a Boadilla, amb la piscina.... i penso en què demà faig l'etapa de Carrión - Sahagún... que la Mònica deu odiar..pèro que va arribar.

2. Mito..... Hoy ha habido un momento (no recuerdo cuál) en que te me has aparecido como otro peregrino. Le he visto y he pensado ¿es él? Al final he visto que no era así.

3. Leen. Now i'm at Carrión de los Condes' Hostel. I rememeber the day you have to leave The Camino (or going by bus some day)... I know it was horrible for you. Big hug.

4. Miquel.... En breu faré aquelles etapes que fèiem cantant i versionant coses sense sentit (el cansament ens podia més que no pas el cap).... Cuida't molt... I mirem de fer alguna caminadeta junts.

5. Roberta.... Cuántos italianos hablando en dialecto catalán.... Impresionante (jajaja). Por cierto, no sé por qué, pero no tengo ni idea de italiano, y gran parte del camino la hago pensando en como serían las frases que pienso en italiano. Reirías mucho.

6. Martin. Where are you? I'm looking for you, but i know you are nearer to Santiago than me (but where???).


Fins aviat.







dijous, 2 d’agost de 2012

Dies 6-7-8-9: Nájera – Redecilla del Camino – Atapuerca – Tardajos – Itero de la Vega: 148 qm.

Finalment he pogut actualitzar el blog (o bé, estic a l’intent, ja que la connexió d’aquest ordinador és molt lenta, i no sé si podré carregar el missatge).
Com podeu veure, el camí continua endavant. I ja he canviat de comunitat autònoma (ara ja sóc a Castella Lleó) i he canviat de provincia (ja sóc a Palència). Ja he començat el que la gent té més por: la Meseta. Però cal dir que jo l’estic gaudint molt.
La sort que tinc és que el temps acompanya. Fa sol, molt de sol, i ja no tinc res cremat (excepte el bessó esquerre que cada cop està més rostit); però fa un airet que permet caminar fins a les 14h.
Que voldria destacar d’aquests llocs per on he passat?
Doncs destacar l’amabilitat de l’hospitalera de Tardajos.
Aquesta vegada, post curt.
Gràcies pels seguidors (si n’hi ha).

diumenge, 29 de juliol de 2012

Dia 5: de Viana a Nájera: 38 quilòmetres (o un parell més)

Com ja us vaig comentar ahir, l'etapa que, de moment, menys m'agrada del camino: l'arribada a Nájera.

Què ha estat el positiu: el temps. Continuava sense fer calor.

Avui, diumenge, he arribat a Nájera cap a les 14:30.... i he arribat destrossat.

El genoll esquerre, el turmell dret, la cara cremada.... estic fet un cromo.

He trobat una parella de Lleida (un d'ells acaba avui), i he vist que encara estan més bojos que no pas jo: un d'ells fa el Camí cada any.... Jo encara no he aconseguit fer-ho (vés a saber, potser un dia arribarà).

Ara cal veure què faig demà: si faig una altra etapa suau (21 qm) o bé m'arrisco a fer-ne una mica més llarga (32qm). Així i tot, no serà tan bèstia com les que estic fent.

Per cert, ja porto 195 qm.... i en queden menys de 580 per arribar a Santiago.... Encara arribaré abans d'hora.

Una abraçada a tots els seguidors i seguidores.


Dia 4: d'Ayegui a Viana: 38 quilòmetres

La bogeria continua. Anem fent quilòmetres i quilòmetres, i ja en portem uns quants.

La previsió del temps és molt bona. Tindrem sort de no agafar molt de sol durant un parell de dies. Això permetrà avançar una mica més ràpid i no passar calor.

Avui, gran part del camí he estat xerrant amb una noia d'Hamburg que era mestra. Hem fet una trentena de quilòmetres junts i hem estat parlant de l'educació.

M'ha preguntat un tema xungo: què en pensava del tema d'Espanya i de si volia independència o no: naturalment el cap ha estat molt clar.... Li he contestat que "des del meu punt de vista....." i és que amb temes com aquest cal anar en compte.

Comença el cap de setmana: què vol dir això: botigues tancades i menjar de restaurant (amb el poc que m'agrada). Em permet, però menjar una mica més bé.

Per cert... demà l'etapa que més odio: l'arribada a Nájera.


divendres, 27 de juliol de 2012

Dia 3: D'Obanos a Ayegui: 26 km.

"La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida..."

Estic molt eufòric, i no pas pels quilòmetres que hagi fet avui ni per com he caminat, sinó pel que ha passat fa menys d'una hora.

Avui l'etapa, com podeu veure, ha estat suau.

M'he aixecat bé, però amb mal a la butllofa que em surt sota la durície del peu esquerre (la que em surt sempre): que poètic, eh? I, a més, l'ísquio de la cama esquerra està carregat.

Res, que avui ha estat dels dies (el primer, dels que vindran) que m'he maleït els ossos dient què faig aquí caminant....

M'ha durat aquesta idea durant mig camí, on he conegut un parell de bascos amb qui he anat fins a Lizarra.Això ha fet que em distregués i que no pensés en el mal que em feia tot.

L'arribada al refugi ha estat molt aviat (abans de les 13:00). M'ha permès dutxar-me, rentar roba (que després s'ha mullat amb la pluja i ara estic assecant altre cop) i anar a dinr de menú de restaurant (de tant en tant, un s'ho ha de permetre, no?).

Com que al costat del refugi hi ha súpers, he aprofitat per a comprar una gorra i una bona crema del sol (així deixaré de ser tomàquet i passaré a ser pastanaga).

I la sorpresa ha estat quan, al final del dia, ha arribat un home francès que torna de Santiago. Va sortir el dia 1 d'abril d'Alsàcia i el 4 de juliol va arribar a Santiago. Està en una federació per a la recerca de tumors mentals perquè la seva dona va morir fa un parell d'anys d'un tumor mental.

Després de parlar una estona amb ell, hem descobert que ens vam conèixer fa un parell d'anys a Finisterre, quan duia les cendres de la seva dona per llençar al mar. HA ESTAT UN MOMENT MOLT EMOTIU que m'ha encoratjat a continuar endavant (tampoc estava molt desencoratjat)....

A veure quines sorpreses encara em passen.

Una abraçada als seguidors.


dijous, 26 de juliol de 2012

Dia 2: De Zubiri a Obanos: 43 qm.

Tornem a bloggejar una mica...

MOLTES FELICITATS ALS JOAQUIMS I A LES ANNES. 

En primer lloc, un apunt que ahir vaig oblidar.... I ÉS MOLT IMPORTANT.

A la pujada del Coll de Lepoeder (frontera Navarro Francesa-Espanyola), un home comptava de quina nacionalitat era cadascuna de les persones que passaven pel camí.

Quan em va preguntar d'on era, i vaig respondre que de Barcelona, va posar automàticament que era de Catalunya... Em va agradar veure que els estrangers del nord ens entenen més que no pas els estrangers del sud.


Després d'aquest apunt, ja podem prosseguir amb el blog normal i corrent.

El segon dia també ha estat força dur: no tant pel desnivell, sinó per la calor que està fent a aquestes terres.

Hem tornat a fer més de 40 quilòmetres... Això vol dir que, de moment, continuo amb una etapa avançada.

Suposo que en algun moment tindré "baixón". Esperem que quan més tard millor.

Ja he passat la capital de la província (Iruñea) i em trobo al costat de Puente la Reina - Gares.

La calor ha apretat tant, que tinc la cara més que cremada: això d'haver oblidat la crema del sol i la gorra em passa factura (demà en toca comprar).

He arribat a Obanos (recordant al company David, de Madrid, amb qui fa un parell d'anys i al mateix alberg vam celebrar el seu aniversarI; i l'"hospitalero" m'ha reconegut de seguida.  És un refugi fantàstic: tranquil, tot de fusta, fresc (amb la calor d'avui he estat més a dins que no pas a fora).... Per tant.... un dels millors refugis del camí.

Demà veurem amb quines forces m'aixeco; però de moment les coses rutllen.

Fins la propera.

dimecres, 25 de juliol de 2012

Dia 1: De Saint Jean Pied de Port a Zibiri: 49 quilòmetres

Salut a tots i totes des de Zubiri.

Ahir tot el dia el vaig fer de viatges: Barcelona - Irún - Hendaia - Baiona - Saint Jean Pied de Port. Per tant, no massa a comentar.

Avui he començat a caminar, i ha estat una etapa un pèl bèstia (però ni intencionada): l'etapa normal és de 28 qm (és a dir des de Saint Jean a Roncesvalls (o també anomenat Orreaga)).

Què m'ha passat, però? Que a les 11 ja era a Orreaga, i... què faria jo en aquell lloc on no hi ha res més que la col·legiata?

Per tant, m'he decidit continuar i anar dos pobles més endavant (a Espinal). Però no he trobat refugi i m'he vist obligat a continuar fins a Zubiri.

Que res, que ja porto fets 49 qm, amb desnivell.

De moment, demà, segons planning, hauria de fer una caminada de 5 qm.... Però com que sé que no serà així, ja em plantejo que, segurament, i depenent de la calor (avui al migdia m'he fregit) en farem 40 més.... I que si continuo així (que esperem que no) en 16-18 dies em planto a Santiago....

Coses que m'han agradat el dia d'avui:

1. Avui és Sant Jaume... i les Amis de Chemin de Saint Jean Pied de Port m'han obsequiat amb un plàtan i una xocolatina a les 6:00 del matí.

2. He recordat a molta gent del camí anterior (potser després de tantes hores és molt normal): la Roberta, el Miquel, en David (de Madrid), les "banyolines", l'Adrián, en MIto....

3. He pensat (i penso) en l'Alberto (Alberto, ahora haré estiramientos, me acuerdo de ti).

I crec que no molt més a dir, encara.

Molts saluts a tots i totes....

Us trobo a faltar (encara que només porti un dia caminant).

I recordeu... caminantpasapa.blogspot.com



Eduard

dimarts, 24 de juliol de 2012

Organitzant el bloc i passant els últims minuts a casa

D'aquí a 6 hores surt el tren que em durà a Irún, d'allà fins a Hendaia i amb transbordament a Baiona arribaré a Saint Jean Pied de Port.

No és una població desconeguda per a mi, ja que vaig ser-hi fa un parell d'anys, quan vaig fer el camí de Sant Jaume des de Saint Jean a Fisterra.

Demà passat comença una nova aventura del camí. Sé que hi estic enganxat, però no em fa res.

La bossa l'he fet en poc temps. Espero dur-ho tot.

Què em proposo aquest any?

Acabar el camí amb menys temps que l'última vegada.

Potser no serà cap mèrit, però per a mi és una il·lusió.

Us convido a seguir-me tots aquells que en tingueu ganes.