diumenge, 29 de juliol de 2012

Dia 5: de Viana a Nájera: 38 quilòmetres (o un parell més)

Com ja us vaig comentar ahir, l'etapa que, de moment, menys m'agrada del camino: l'arribada a Nájera.

Què ha estat el positiu: el temps. Continuava sense fer calor.

Avui, diumenge, he arribat a Nájera cap a les 14:30.... i he arribat destrossat.

El genoll esquerre, el turmell dret, la cara cremada.... estic fet un cromo.

He trobat una parella de Lleida (un d'ells acaba avui), i he vist que encara estan més bojos que no pas jo: un d'ells fa el Camí cada any.... Jo encara no he aconseguit fer-ho (vés a saber, potser un dia arribarà).

Ara cal veure què faig demà: si faig una altra etapa suau (21 qm) o bé m'arrisco a fer-ne una mica més llarga (32qm). Així i tot, no serà tan bèstia com les que estic fent.

Per cert, ja porto 195 qm.... i en queden menys de 580 per arribar a Santiago.... Encara arribaré abans d'hora.

Una abraçada a tots els seguidors i seguidores.


Dia 4: d'Ayegui a Viana: 38 quilòmetres

La bogeria continua. Anem fent quilòmetres i quilòmetres, i ja en portem uns quants.

La previsió del temps és molt bona. Tindrem sort de no agafar molt de sol durant un parell de dies. Això permetrà avançar una mica més ràpid i no passar calor.

Avui, gran part del camí he estat xerrant amb una noia d'Hamburg que era mestra. Hem fet una trentena de quilòmetres junts i hem estat parlant de l'educació.

M'ha preguntat un tema xungo: què en pensava del tema d'Espanya i de si volia independència o no: naturalment el cap ha estat molt clar.... Li he contestat que "des del meu punt de vista....." i és que amb temes com aquest cal anar en compte.

Comença el cap de setmana: què vol dir això: botigues tancades i menjar de restaurant (amb el poc que m'agrada). Em permet, però menjar una mica més bé.

Per cert... demà l'etapa que més odio: l'arribada a Nájera.


divendres, 27 de juliol de 2012

Dia 3: D'Obanos a Ayegui: 26 km.

"La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida..."

Estic molt eufòric, i no pas pels quilòmetres que hagi fet avui ni per com he caminat, sinó pel que ha passat fa menys d'una hora.

Avui l'etapa, com podeu veure, ha estat suau.

M'he aixecat bé, però amb mal a la butllofa que em surt sota la durície del peu esquerre (la que em surt sempre): que poètic, eh? I, a més, l'ísquio de la cama esquerra està carregat.

Res, que avui ha estat dels dies (el primer, dels que vindran) que m'he maleït els ossos dient què faig aquí caminant....

M'ha durat aquesta idea durant mig camí, on he conegut un parell de bascos amb qui he anat fins a Lizarra.Això ha fet que em distregués i que no pensés en el mal que em feia tot.

L'arribada al refugi ha estat molt aviat (abans de les 13:00). M'ha permès dutxar-me, rentar roba (que després s'ha mullat amb la pluja i ara estic assecant altre cop) i anar a dinr de menú de restaurant (de tant en tant, un s'ho ha de permetre, no?).

Com que al costat del refugi hi ha súpers, he aprofitat per a comprar una gorra i una bona crema del sol (així deixaré de ser tomàquet i passaré a ser pastanaga).

I la sorpresa ha estat quan, al final del dia, ha arribat un home francès que torna de Santiago. Va sortir el dia 1 d'abril d'Alsàcia i el 4 de juliol va arribar a Santiago. Està en una federació per a la recerca de tumors mentals perquè la seva dona va morir fa un parell d'anys d'un tumor mental.

Després de parlar una estona amb ell, hem descobert que ens vam conèixer fa un parell d'anys a Finisterre, quan duia les cendres de la seva dona per llençar al mar. HA ESTAT UN MOMENT MOLT EMOTIU que m'ha encoratjat a continuar endavant (tampoc estava molt desencoratjat)....

A veure quines sorpreses encara em passen.

Una abraçada als seguidors.


dijous, 26 de juliol de 2012

Dia 2: De Zubiri a Obanos: 43 qm.

Tornem a bloggejar una mica...

MOLTES FELICITATS ALS JOAQUIMS I A LES ANNES. 

En primer lloc, un apunt que ahir vaig oblidar.... I ÉS MOLT IMPORTANT.

A la pujada del Coll de Lepoeder (frontera Navarro Francesa-Espanyola), un home comptava de quina nacionalitat era cadascuna de les persones que passaven pel camí.

Quan em va preguntar d'on era, i vaig respondre que de Barcelona, va posar automàticament que era de Catalunya... Em va agradar veure que els estrangers del nord ens entenen més que no pas els estrangers del sud.


Després d'aquest apunt, ja podem prosseguir amb el blog normal i corrent.

El segon dia també ha estat força dur: no tant pel desnivell, sinó per la calor que està fent a aquestes terres.

Hem tornat a fer més de 40 quilòmetres... Això vol dir que, de moment, continuo amb una etapa avançada.

Suposo que en algun moment tindré "baixón". Esperem que quan més tard millor.

Ja he passat la capital de la província (Iruñea) i em trobo al costat de Puente la Reina - Gares.

La calor ha apretat tant, que tinc la cara més que cremada: això d'haver oblidat la crema del sol i la gorra em passa factura (demà en toca comprar).

He arribat a Obanos (recordant al company David, de Madrid, amb qui fa un parell d'anys i al mateix alberg vam celebrar el seu aniversarI; i l'"hospitalero" m'ha reconegut de seguida.  És un refugi fantàstic: tranquil, tot de fusta, fresc (amb la calor d'avui he estat més a dins que no pas a fora).... Per tant.... un dels millors refugis del camí.

Demà veurem amb quines forces m'aixeco; però de moment les coses rutllen.

Fins la propera.

dimecres, 25 de juliol de 2012

Dia 1: De Saint Jean Pied de Port a Zibiri: 49 quilòmetres

Salut a tots i totes des de Zubiri.

Ahir tot el dia el vaig fer de viatges: Barcelona - Irún - Hendaia - Baiona - Saint Jean Pied de Port. Per tant, no massa a comentar.

Avui he començat a caminar, i ha estat una etapa un pèl bèstia (però ni intencionada): l'etapa normal és de 28 qm (és a dir des de Saint Jean a Roncesvalls (o també anomenat Orreaga)).

Què m'ha passat, però? Que a les 11 ja era a Orreaga, i... què faria jo en aquell lloc on no hi ha res més que la col·legiata?

Per tant, m'he decidit continuar i anar dos pobles més endavant (a Espinal). Però no he trobat refugi i m'he vist obligat a continuar fins a Zubiri.

Que res, que ja porto fets 49 qm, amb desnivell.

De moment, demà, segons planning, hauria de fer una caminada de 5 qm.... Però com que sé que no serà així, ja em plantejo que, segurament, i depenent de la calor (avui al migdia m'he fregit) en farem 40 més.... I que si continuo així (que esperem que no) en 16-18 dies em planto a Santiago....

Coses que m'han agradat el dia d'avui:

1. Avui és Sant Jaume... i les Amis de Chemin de Saint Jean Pied de Port m'han obsequiat amb un plàtan i una xocolatina a les 6:00 del matí.

2. He recordat a molta gent del camí anterior (potser després de tantes hores és molt normal): la Roberta, el Miquel, en David (de Madrid), les "banyolines", l'Adrián, en MIto....

3. He pensat (i penso) en l'Alberto (Alberto, ahora haré estiramientos, me acuerdo de ti).

I crec que no molt més a dir, encara.

Molts saluts a tots i totes....

Us trobo a faltar (encara que només porti un dia caminant).

I recordeu... caminantpasapa.blogspot.com



Eduard

dimarts, 24 de juliol de 2012

Organitzant el bloc i passant els últims minuts a casa

D'aquí a 6 hores surt el tren que em durà a Irún, d'allà fins a Hendaia i amb transbordament a Baiona arribaré a Saint Jean Pied de Port.

No és una població desconeguda per a mi, ja que vaig ser-hi fa un parell d'anys, quan vaig fer el camí de Sant Jaume des de Saint Jean a Fisterra.

Demà passat comença una nova aventura del camí. Sé que hi estic enganxat, però no em fa res.

La bossa l'he fet en poc temps. Espero dur-ho tot.

Què em proposo aquest any?

Acabar el camí amb menys temps que l'última vegada.

Potser no serà cap mèrit, però per a mi és una il·lusió.

Us convido a seguir-me tots aquells que en tingueu ganes.