Dia 18 d'agost: Ja es veu el mar

Després de tants dies de no veure mar (com si a mi m'agradés tant), avui he aconseguit veure aigua...

Ja he arribat a Muxía.

És cert que el paisatge entre Dumbría i Muxía és molt més agradable que no pas el camí que duu a Fisterra (el que vaig fer un parell d'anys): llogarrets (el que serien els poblets típics) i bosc d'eucaliptus és que el m'ha acompanyat fins al final...
I la sorpresa ha estat als últims 6 quilòmetres del camí: fins a últim moment, tot i intuir-ho, no es pot veure el mar.


Muxia és un poblet de pescadors, molt més agradable que l'altre poble turístic... Et convida a passejar pel port i pels carrerons, i encara més una tarda de dissabte.

Per cert.... Comença a fer caloreta (suposo que no serà pas com la que teniu a Catalunya, però també en fa molta).

De moment, porto fets, aproximadament, uns 900 qm (quilòmetre amunt, quilòmetre avall)... Ara ja només en queden uns 30.... Fa mandra, però els farem, que no ve d'aquí.

Per cert, us deixo una fotografia (no es veu massa bé) feta des del mòbil. És el quilòmetre 0 que hi ha entre Muxía i Fisterra, just al costat del Santuari de Nosa Señora da Barca.