divendres, 29 de juliol de 2016

Etapa 30: Port de la Selva - Cap de Creus

Fa cinc dies que hem arribat, i sembla que faci ja no sé quan.

Després de 29 dies de camí, sempre n'hi ha d'haver un que sigui l'últim. I ja ha arribat.

L'última etapa no va ser massa bonica, ni ens enganyem. Va ser emotiva, nostàlgica, temporada, esperada...Però bonica....bé....cadascú pot valorar.

El tram transcorre des de Port de la Selva al mateix Far del Cap de Creus, fins al punt més oriental.

Sortida a la mateixa hora de cada dia, amb calor i humitat, i res de sol...boira, boira i més boira.

El recorregut el coneixíem bé, ja que és el mateix que fem a la Cap de Creus.

Cal admetre que si no el coneixes, és molt i molt llarg i pesat-avorrit.

Vam caminar durant 3 hores i mitja fins al far...I després 30 minuts més fins a la punta del Cap.

Enrere deixem els quilòmetres i els metres: prop de 750 km, i uns 80000 metres de desnivell acumulat.

I una nova aventura assolida.

La repetirem......? Segurament.

Fins la propera.

Etapa 29: Espolla - Port de la Selva

Ja estem als peus del Mediterrani.

Avui no ha estat un dia massa dur, i ens ha anat molt bé per aproximar-nos a la nostra fita de demà: arribar al Cap.

Per a no tirar enrere en el camí, i evitar asfalt, hem agafat camins de poble que ens han dur dels municipis d'Espolla a Vilamaniscle passant per Rabós. Han estat prop de 8 km per camins de terra, corriol, pista d'asfalt amb principi de calor i terra molt i molt sec.

Ens hem plantat a Vilamaniscle en uns 90 minuts, i hem tornat a agafar el Gr, que ens ha portat a Sant Silvestre la Valleta (hi passem a la Marxa de Cap de Creus) i a Llançà.

Allà, aturada i canvi de Grau. De l'11 passem al 92. Deixem muntanya per Camí de Ronda. Ens estalvia desnivell i calor, ja que la brisa marina ens permet caminar més còmodament.

Fem el camí de ronda passant pel Far de S'Arenella.

I arribant a Port de la Selva ens quedem la Pensió Arola, que està molt bé. Senzilla, però no busquem res més.

La rutina: dutxa, rentar roba, dinar.....I ara farem passejada pel poble.

Demà encararem el camí ben aviat, que s'espera calor.

I ja parlarem de com ha anat.

Avui, sí que hi ha foto.

Etapa 28: La Jonquera - Espolla

El camí té els dies comptats.

Ja estem a l'Alt Empordà, portem més de mitja comarca, estem al costat del mar, i així i tot encara ens queden algunes muntanyes.

Sortint de La Jonquera, amb un airet que ens refresca les idees, busquem la marca que ens ha de permetre deixar el poble.
Mirem el mapa, i la marca no hi és: han modificat una mica el recorregut.

Finalment decidit tirar una mica enrere i buscar la marca.

La trobem i corriol amunt cap a buscar l'ermita de Santa Llúcia. Després del corriol trobem la pista gran que, amb entrades i diferents sortides de corriols ens porta a l'ermita.

La pujada es pronostica dura, però, amb l'aire que fa, es pot suportar molt millor que no pas pensava.

Passem l'ermita...I continuem pujant, enmig de matolls i herba seca que ens esgarrapen les cames....

I quan ja t'hi has acostumat....arribes al Puig de Falguers i al Coll de l'Auleda.

Canviem la perspectiva...I avall que fa baixada...avall.....avall.....avall....fins arribar a Requesens i al seu castell.

Ens refresquem, agafem aigua...I a per la segona pujada.

No és tan llarga i, veient un rierol, decidim aturar-nos i prendre alguna cosa.

5-10 minuts, i a buscar el segon coll: el Coll de la Llosarda. Serà la nostra última gran pujada, i la fem molt millor del què pensem.

Arribats al Coll, sembla que només ens ve baixada, i un pèl llarga, per la calor que fa.

Baixem corriols i pista, que té molts trencalls per veure dòlmens, amb molta calor.

La pista ens acosta a els Vilars, del terme municipal d'Espolla. Font a la vista.

Última refrescada i els últims 2 km. Asfalt. Així i tot, 20-25 minuts.

A Espolla dormim a la Casa Rural Can Salas.

Poble petit, molt net, gent molt amable (bé, el bar molt i molt car).

I descans de la calor, que comença a atacar novament.

Demà...poc desnivell ens espera.

dimecres, 27 de juliol de 2016

Etapa 27: Albanyà - La Jonquera

Cada cop ens acostem més al mar. De fet avui ja l'hem vist.

Ahir va ser l'ultim dia de la Garrotxa.

Tot i que pensàvem que no quedava massa desnivell, sabem que no és cert.

Ja sortint d'Albanyà, el que havia de ser pista s'ha convertit ràpidament en corriol, i la pujada ha estat una mica més dura del que teníem previst.

No obstant, ben aviat ha canviat el terreny, i hem pogut caminar una mica més ràpid.

La calor apretava i vèiem que seria de suar...I així ha estat.

Després de la pujada...sender estret durant un parell de quilòmetres i tornada a la pista (ara en baixada)....

Anàvem tan confiats en pista que ens hem saltat un senyal i ens hem equivocat...per tant....camí enrere i buscar quin era l'últim que havíem vist.

Un cop trobat....ja pensàvem que érem al costat de Maçanet de Cabrenys....Però no....El camí fa una volta més llarga i hem passat per un restaurant-zona de pícnic que estava força bé.

A Maçanet, descans i bon esmorzar-dinar....que encara faltava la segona part.

Aquesta tornava a ser pujada fins a La Vajol (hem decidit fer-ho pel camí antic). Sort de l'aire que bufava.

A partir de La Vajol...Carretera fins a Agullana i La Jonquera, dormim. Ja estem una mica cansats.

Demà tocarà desviar-nos i anar a dormir a Espolla. No hi ha cap més remei. Ens espera un bon desnivell (la primera part), però després ja serà més descansat.

dimarts, 26 de juliol de 2016

Etapa 26: Beget - Albanyà

Ja hem fet 30 km més (n'hem hagut de fer 9 més dels esperats).

Després d'un bon esmorzar que ens ha preparat la Monik, i aprofitant la fresca del matí, hem sortit de Beget en direcció Talaixà per la carretera i una pista que hem seguit durant uns quilòmetres...Però en breu, l'hem hagut de deixar per tal de fer la primera pujada del dia. No era llarga, però ja ens ha fet suar una mica.

No ha durat massa, i en breu hem trobat una altra pista....que ens ha fet creuar el riu i ens ha conduït a una segona pujada que ens ha dut a Talaixà.

Hem deixat el poble per anar a Sant Aniol d'Aguja. Molt còmode no era el camí, però hi hem arribat a les 11:00 (30 minuts menys del que hi havia plantejat).

Hem agafat aigua per a encarar la segona part, ja que teníem una bona pujada i baixada per anar a Can Galan (refugi no guardat).

I quina pujada...No acabava mai...I començava a fer molta calor.

Però l'hem assolit i hem arribat al Coll del Principi, on hem menjat la poma que duiem de Beget.

Allà...baixada a Can Galan.

Esperàvem dormir-hi i hem anat a buscar la clau a Can Nou....Però sorpresa...tancat i no contesten al telèfon.

Solució: hem menjat una mica i cap a Albanyà. Han estat poc menys de 2 hores, però amb molta i molta calor.

Ara ja, descans.

I demà, cap a la Jonquera a dormir.

Fotografies...les té el Vicente.

Fins la propera.


Etapa 25: Refugi d'Ulldeter - Beget

L'etapa d'avui prometia com a etapa de cert "descans" però arribar no ha estat gens fàcil.

La nit ha estat molt agradable i el meu cos ha descansat molt.

M'he aixecat amb molta gana i la panxa sembla estar un pèl recuperada, però no podem forçar en excés (això que han estat més de 30 km).

Sortim d'Ulldeter i en una hora i 45 minuts ens plantem a Setcases. Allà ens hem de trobar amb el Jose però no el veiem. Li fem un truc, però ni cobertura ni res....

Arranquem la pujada que sabíem...I a mitja pujada ens truca dient que és a Setcases.

Nosaltres li enviem un missatge i l'esperem a Molló. Prenem alguna cosa d'aliment i encarem l'última part d'avui: 11, 12 o 13 km....Sempre depèn d'on ho llegeixis.

Els últims quilòmetres fins arribar a Beget sé m'han fet molt llargs, però finalment hi hem arribat.

En Jose continua sol, ja que vol arribar a Cap de Creus dijous. Nosaltres anirem més a poc a poc.

A Beget hem buscat un allotjament que un company de Jaca ens havia aconsellat. Es diu La Cabanya de Beget. Si no la trobeu, al Rebost de Can Quel us n'indicaran el camí.

És un lloc genial per a passar-hi nit i fer mitja pensió, i la noia que ho porta és encantadora. Professora d' òpera de la comarca, amb moltes ganes de xerrar i compartir experiències.

Monik.. moltes gràcies per la teva amabilitat i acolliment. Ens has fet sentir com a casa.

Demà... una mica més de desnivell...una mica menys de quilòmetres....

I el mar...que ja en sentim l' olor.

Etapa 24: Refugi Camí de Núria - Refugi d'Ulldeter

L'etapa d'avui ha estat la pitjor de totes les que he passat fins ara (i espero que sigui la pitjor de tot el camí).

Després d'una nit de vòmits i diarrees (que encara arrossego alguna), venia una etapa de molt de desnivell.

La idea d'escurçar per França està molt bé si el cos et respon, però horrible si el tens atrotinat.

Sortint del refugi de Núria, havíem de pujar prop de 900 metres per arribar al Coll del Finestrelles, i amb dignitat ho hem fet amb poc més de 2 hores.

El problema ha estat el tram següent, ja que el cos no tenia prou energia (només havia menjat una poma i 3 galetes (tampoc podia menjar molt més).

I és que el tram següent era un continu de pujades i baixades: Pic del Finestrelles, Pic del Noufonts, Coll del Noufonts, Coll del Noucreus, la Fossa del Gegant, Coll de Carançà, Coll de la Marrana i refugi d'Ulldeter.

Al Coll de la Marrana...sorpresa: la familia Gaona Boixader (bé, els fills; després els 4 els trobarem al refugi).

L'arribada al refugi molt digna, però l' atenció, molt millorable. Entenc que volguessin descansar, però no em van poder fer ni un plat d' arròs ni per dinar ni per sopar.

Tota la tarda dormint. Poc sopar. Tota la nit dormint novament.

I sense dutxa (3€) ni ganes de rentar roba. Per sort...Un pèl més recuperat després de dormir.

Per cert...Avui sense fotos.

dilluns, 25 de juliol de 2016

Etapa 23: Refugi de Malniu - Refugi Camí de Núria

Per a poder escurçar un dia la nostra ruta, hem decidit entrar en territori francès.

De bon matí, quan hem sortit del refugi, estàvem tan animats amb caminar que ens hem equivocat de camí i hem agafat la pista que duia a Meranges.

Per sort, ens n'hem adonat quan portàvem només 2 km caminats, i per tal de no tirar enrere, hem mirat el mapa, hem agafat una altra pista, i hem fet un bon tram de camí a través de la muntanya i sense marques.

En poc més de 30 minuts, hem trobat el camí que ens acostava a Guils de Cerdanya i a Puigcerdà, on hem aprofitat per tornar a treure alguna cosa de diners (per si les mosques).

Llavors és quan hem entrat a territori francès: La Guingueta d'Ix, Osseja, Naüja i Err.

Teníem pensat fer nit a la Gite d'Etape a Err, i ens hem quedat amb les ganes, ja que fa un parell d' anys que està tancada.

Hem preguntat (amb el meu francès macarrònic i m'han respòs en un català perfecte) per un refugi lliure que hi ha a uns quilòmetres del poble, i ens han donat molt bones referències.

Tampoc teníem massa opció, i hem decidit acostar-nos-hi.

Hem trigat una hora a pujar al Refugi de Camí de Núria, i cal dir que paga molt la pena. Està molt ben cuidat i ets al mig de la muntanya.

Us deixem alguna fotografia per a què us pugueu fer uns idea.

Etapa 22: Les Escaldes - Refugi de Malniu

Després d'una nit de descans a la Pensió Núria, de Les Escales (econòmic i pel que volíem nosaltres, suficient), ens hem aventurat novament per a sortir d'Andorra pel camí que fem de la marxa de Cap de Rec.

Hem sortit de la capital pel Gr7, fins a Entremesaigües, d'allà hem anat fins a Ràmio i hem tornat a agafat el Gr11 per anar a buscar al Jose al refugi de Fontverd.

En Jose ha dormit amb uns nens que l'han alimentat de valent.

Un cop recollit, ens hem dirigit al refugi de Riu de l'Orri per a resguardar-nos de la pluja i la pedra que ens ha caigut durant prop de 15 minuts. Sort del refugi, atreure ens ha permès cobrir-nos durant bona estona.

I quan ha començat a amainar, novament camí cap a refugi de l'Illa, últim refugi abans d'arribar al Port de Vallcibera, frontera entre Andorra i Catalunya.

Aquest tram, fins a Cabana dels Esparvers s'ha fet molt curta, ja que el camí el tenim més que conegut.

Passada la cabana, venia una bona pujada fins a refugi d'Engorgs, refugi no guardat que potser hauria de tenir una bona revisió.

Com que no n'hi havia prou amb la pluja, també hem tingut boira...Però ha estat momentània.

D'allà a Malniu quedava prop més d'una hora...que hem fet per anar més descansats el proper dia (bé, això pensàvem). Aprofitant la ruta....vistes al Cadí.

Arribada a Malniu, dutxa, descans....i demà, a França.

dijous, 21 de juliol de 2016

Etapa 21: Refugi de Vallferera - Les Escaldes

Ja hem arribat a Andorra. I esperem no estar massa temps: Hi ha molt de soroll.

Avui hem tingut paisatges més bonics que els d'ahir (bé, era fàcil).

Ja sortint del refugi, hem passat pel Pla de Boet, i pujat durant un parell d'hores fins arribar al Refugi de Baiau.

A la pujada ens hem retrobat amb les vaques, les cascades, les valls....etc.

El cel amenaçava pluja, però ens ha acabat respectant.

Passat del refugi de Baiau teníem dues opcions: el port ordinari o bé els estanys Forcats. Finalment hem agafat aquesta segona opció.

Ha estat una pujada intensa....i no només la pujada....la baixada també ha estat intensa (i demà...Jajaja...També ho serà).

Arribats a Arinsal, hem abandonat el Gr11 i hem fet carretera fins a Les Escaldes, passant per Erts i La Massana. Un cop hem deixat la Massana, hem pogut anar pel Camí Ral al costat del riu.

I avui hem dinat pizza. No és dels àpats més sans....Però ens ho mereixem.

Ara ja estem descansant a la Residència Núria.

Descans i demà....serà un altre dia...I QUIN DIA.

Us deixem alguna foto.

Etapa 20: Estaon - Refugi de Vallferrera

Avui ens hem desviat una mica del camí. No teníem massa ganes de fer desnivell i volíem avançar una mica i hem decidit fer una part del camí per carretera: exactament 25 km.

Sortint del refugi d'Estaon, i havent esmorzat, hem agafat la carretera i hem anat xino-xano cap a Bonestarre, Ribera de Cardós, Araós, Ainet, Alins i Àreu.

Allà a Àreu ja hem agafat novament el Gr11 per la pista que porta al refugi de Vallferera. Allà....uns 10 km de pista...i arribada al refugi.

Per a recordar la nostra estada a Colomèrs, novament dutxa d'aigua freda.

I descans....que demà toca entrar a Andorra.

Per cert....

CAP FOTO

dimarts, 19 de juliol de 2016

Etapa 19: Espot - Estaon

Tot i que encara ens queda un bon tros per caminar, ja es veu la llum del final del túnel.

Continuem al Pallars Sobirà. En aquesta ocasió ens trobem a Estaon, al refugi que porta el nom del poble. És un refugi que, tot i no sortir a la guia del Gr11 sencer, ja té 9 anys. I va molt bé que aquí hi hagi un refugi, ja que parlem d'un final detalls en un poble realment petit.

Es tracta d'un poble de 6 habitants, dels quals 3 estan jubilats i tres més són joves.
I d'aquests 3 joves, 2 són els que porten el refugi: el Guillem i la Marina.

Hem sortit a les 7:00 d'Espot port no passar un excés de calor (hi ha onada), i el camí inicial ha estat realment molt agradable.

Però un cop hem canviat de costat de la carretera, el camí s'ha enfilat muntanya amunt per a guanyar desnivell i arribar al poble de Jou. Des d'allà, hem baixat a La Guingueta i ens hem preparat per la gran pujada que ens esperava, 1360 metres positius en poc menys de 6 km.

Els primers 2 km pugen amb decisió (és a dir, molt). Sort que a Dorve (poble realment més petit que Estaon) hi ha font i ens podem refrescar.

Després continua pujant, però és més suportable (ombres i aire ens han ajudat a superar-ho).

I un cop al coll, he decidit fer el meu cim 54, el Montcaubo. Ja en tinc un més. No és un gran cim, però té bones vistes a Pallars i Andorra (crec).

Per acabar l'etapa, una baixada d'uns 4 km i prop de 1000 metres negatius. Sort que hi ha un rierol i una font abans d'arribar. El sol ja apretava i la gola estava massa resseca.

Demà farem una petita variant al GR per estalviar una mica de desnivell i poder avançar una mica més. Ja us anirem informant.

Per cert. Ja no hi ha tanta aigua al camí. Haurem de carregar-ne una mica més.

dilluns, 18 de juliol de 2016

Etapa 18: Colomèrs - Espot

Avui ha estat un dia molt tranquil i agradable, malgrat la calor que comencem a tenir (sobretot jo).

Hem quedat a les 8:00 amb el Jose a l'antic refugi, i hem anat cap al port de la Ratera. Jo recordava el camí amb Ziga zagues, però res de res. La memòria m'ha fallat. També recordava un tram de roques, i resulta que o bé han canviat el recorregut o bé ens vam equivocar fa 25 anys (probablement sigui això).

El camí cap a la Ratera passa per uns quants llacs: Estanh Llong de Colomèrs, Estanh I vagi, Estany de la Ratera...fins arribar a Sant Maurici i els Encantats.

Hem fet l'etapa que marcava en 6:15 en 2 hores menys...i ha resultat ser molt més còmode que el que teníem present.

No obstant això, la següent part de l'etapa marcada (de Sant Maurici a Espot) ha estat per carretera (genolls i turmells ho han patit).

Ara ja descansant una mica en una casa rural molt agradable i tranquil·la que us recomanem: es diu Casa Rural Casa Felip (http://www.casafelip.com/wp/?lang=CA), al centre d'Espot. Et fan sentir com a casa. Si feu una escapada, aneu-hi.

Sabem que ens esperen uns dies molt calorosos. Esperem patir-los de la millor manera possible.

En principi demà dormirem a Estaón i demà passat a Vallferrera.

No sabem quan podrem tornar a actualitzar: potser a Puigcerdà o rodalies.

Etapa 17: Conangles - Colomèrs

Avui ha estat una de les etapes més dures, fins a dia d'avui.

A les 7:30 hem emprès la marxa cap a l'antic hospital de Viella, i ens hem encaminat cap al port de Rius. No era uns pujada molt exigent, però s'ha fet una mica llarga (suposo que anem acumulant cansament i és inevitable).

Passat el Llac de Rius i de beure aigua fresca d'una font, ens hem desviat del camí que duu a la Restanca per anar a la pista que porta a Artiés.

El tram que ve ara ja l'havia fet abans (fa uns 25 anys), però no el recordava tan exigent. Una llarga pujada, llarga i calorosa.

Ens hem equivocat de camí, i no ens n'hem adonat fins 50 minuts més tard....
Entre això i la calor....el dia no acabava mai.

Hem reculat i hem trobat el camí correcte....Però encara ens faltava pujar el port de Ribereta.

Sense dinar, amb calor, cansament...ha estat una pujada inacabable. Jo he hagut de demanar de parar per a menjar unes avellanes.

Aturada i engegar altre cop. Ja ni ganes de fer fotografies.

Arribem al port i sabem que queden només poc més de 2 km.

Baixem uns metres....veiem la pista forestal que ve de Salardú i esperem no haver de baixar fins allà. Veiem que finalment no.

Un petit collet més...i trobem el refugi de Colomers: és molt nou.

Arribada, dutxa d'aigua freda i rentar roba...

I un descans ben merescut.

Demà...Etapa curta.

Etapa 16: Estós - Conangles

Si la bogeria la va fer ahir el Jose, avui l'hem de fer el Vicente i jo. I és que farem 40 km amb molt de desnivell (ja ni el comptem).

Ens llevem a Estós, i el primer que hem de fer és atrapar al Jose....Per sort, és fàcil.... 20 km, dels quals 18 són en pista forestal... 8 de baixada i 12 de pujada.

I en 4 hores ens plantem allà on hi ha el Jose, que ens espera mentre contempla el paisatge que envolta el refugi on ha dormit.

Mengem alguna cosa i emprenem la part tècnica de l'etapa: la pujada i baixada del coll de Valliberna, ple de roques incòmodes que alenteixen la ruta i adoloreixen els peus. Pel camí ens creuem amb els que marquen la Volta a l'Aneto.

Passat el mal tram de roques, anem al nou refugi de Llauset, mengem uns ous ferrats amb pernil, i continuem cap al Coll d'Angliós, que creuem i continuem baixant.

Sabem que ens resten uns 12  km, però no acaben mai: ziga zagues i baixades verticals fins a trobar el riu, que al cap d'una bona estona trobem i seguim.

Una hora més tard aconseguim trobar la N-230, que volem seguir fins a Conangles, perquè estem cansats de tan caminar.

Finalment decidim seguir per la ruta marcada i ens hi plantem en uns 40 minuts (el cansament ens fa anar lents).

Entrem al refugi i està tot ple: barregem les opcions de dormir fora, a Viella...i no sabem què fer.

Sopem.

I s'esdevé un miracle: una parella anul·la una reserva i ens podem quedar a dormir.

Etapa 15: Parzán - Estós

Tot i que l'actualització vagi una mica tard, intentarem recordar el que vam fer ja fa 4 dies.

Ens llevem ben d'hora, per aprofitar bé el dia (tan bé que fa fred de debò) i emprenem la ruta, novament, a la carretera que duu a França.

Un parell de quilòmetres més endavant, prenem la pista de terra que porta a la central d'Urdiceto...i ens esperen uns quants quilòmetres de pujada per pista de terra i amb força desnivell fins a arribar a la central....

Però la pujada no acaba allà....Continua pujant fins a un coll on hi fa molt de fred i molt de vent (les conseqüències encara hi són als meus llavis).

Passem el coll i baixada, baixada, baixada...fins a Biadós.

En un principi pensàvem que era una baixada molt tècnica, però finalment veiem que és tot per pista i camí còmode.

Arribem a Biadós.....mengem alguna cosa i....decidim continuar....a la tarda...amb la calor.

I ho fem fins a Estós, una vall molt bonica des d'on ja és pot apreciar el massís de la Maladeta.

Arribem cap a les 18:00. Ens dóna temps de dutxa i rentar roba....

En Jose decideix continuar. Té ganes de dormir al refugi de Puen de Coronas.

En Vicente i jo continuarem demà.