diumenge, 5 d’agost de 2012

Dies 11 i 12: Carrión de los Condes - Sahagún - Mansilla de las Mulas: 80 qm.

Doncs bé, la cosa continua... i ja he passat el meridià del camí. Ja porto fets més de 400 quilòmetres i la cosa va avancant per arribar a Santiago (perdoneu però no hi ha la ce trencada en aquest teclat).

Ahir va ser un dia dur. Des de Carrión de los Condes fins a l'Abadia de Santa Maria de Benevívere se'm va fer molt pesat, però la via romana de 12 quilòmetres (un tram de la via romana que anava de Bordeus a Astorga) tot i conèixer-la se'm va fer eterna. I això va fer que el següent tram (de 23 quilòmetres) se'm fes forca pesat. Per sort, vaig trobar un noi alemany (en Jan) amb qui vaig caminar uns 15 quilòmetres i amb qui vaig compartir una orxata (ehh!!!!! primer lloc del camino on pots trobar una orxata en un bar!!!!!).
Un cop arribats a Sahagún vaig poder descansar. Per cert, el genoll molt bé.



I allà ho vaig celebrar amb la primera ampolla (bé... una ampolleta que ja està curada).

__________

I avui, ja hem passat a caminar íntegrament per terres lleoneses (alguns escriuen allò de Païs Llïonès, fantàstic!!!).

En aquest tram he recordat molt la Mònica, amb qui vaig cantar i jugar molt entre El Burgo Ranero i Reliegos perquè els 13 quilòmetres sense trobar res es féssin més curts (Mònica, recordes allò de cercar el nom d'animals, plantes, arbres, etc?).

He arribat molt bé a Mansilla, i m'hi he quedat perquè l'hospitaler m'ha assegurat que demà també tinc només 40 qm. (no sé per què però crec que seran un parell o tres de quilòmetres més).

El que sí que necessito comprar demà són mitjons. Portava tres parells de mitjons i els he cremat tots. Hauré d'anar en compte els primers 20 quilòmetres fins arribar a Lleó i allí comprar-me uns mitjons bons i unes plantilles (a veure si aconsegueixo aguantar-los fins a Fisterra).

Una proesa d'home: en Pierre. Porta caminats ja uns 2800 quilòmetres. Ve caminant des d'Holanda i va a un ritme impressionant. Està jubilat, i té una forca.....

I un salut a en Carlo, de Luxembourg, amb qui acabo de parlar ara mateix mentre prenia un cafè. També va comencar a St. Jean, i espero que arribi a Fisterra i Muxía (en principi té prou temps per a arribar-hi).

Salutations à Pierre (Pays-Bas) et Carlo (Luxembourg). Je ne sais pas si nous allons voir. C'était rencontre fantastique. Courage pour l'arrivée à Santiago.

2 comentaris:

  1. Hola Eduard,
    nosaltres hem acabat la Festa d'aniversari de l'Eulàlia: ja té 4 anys - tota una doneta!! -.
    Ha anat bé, com sempre i ella ha estat la nena més feliç del món quan ha fet el seu pastís i quan ha bufat les espelmes. Saps què? Estic pensant que hauria de posar-me a fer la guia didàctica de jocs...la feina no és dura però entretinguda...ho acabaré abans de setembre. Li pisparé el portàtil al LLuís i a Blanes..
    Un petonàs i una fortíssima abraçada!!

    ResponElimina
  2. Eduuuuuuu et segueixo tant com puc...... Ja m'agradaria ser-hi compra molts mitjons una abraçada molt forta i sort.

    ResponElimina