Tornem a bloggejar una mica...
MOLTES FELICITATS ALS JOAQUIMS I A LES ANNES.
En primer lloc, un apunt que ahir vaig oblidar.... I ÉS MOLT IMPORTANT.
A la pujada del Coll de Lepoeder (frontera Navarro Francesa-Espanyola), un home comptava de quina nacionalitat era cadascuna de les persones que passaven pel camí.
Quan em va preguntar d'on era, i vaig respondre que de Barcelona, va posar automàticament que era de Catalunya... Em va agradar veure que els estrangers del nord ens entenen més que no pas els estrangers del sud.
Després d'aquest apunt, ja podem prosseguir amb el blog normal i corrent.
El segon dia també ha estat força dur: no tant pel desnivell, sinó per la calor que està fent a aquestes terres.
Hem tornat a fer més de 40 quilòmetres... Això vol dir que, de moment, continuo amb una etapa avançada.
Suposo que en algun moment tindré "baixón". Esperem que quan més tard millor.
Ja he passat la capital de la província (Iruñea) i em trobo al costat de Puente la Reina - Gares.
La calor ha apretat tant, que tinc la cara més que cremada: això d'haver oblidat la crema del sol i la gorra em passa factura (demà en toca comprar).
He arribat a Obanos (recordant al company David, de Madrid, amb qui fa un parell d'anys i al mateix alberg vam celebrar el seu aniversarI; i l'"hospitalero" m'ha reconegut de seguida. És un refugi fantàstic: tranquil, tot de fusta, fresc (amb la calor d'avui he estat més a dins que no pas a fora).... Per tant.... un dels millors refugis del camí.
Demà veurem amb quines forces m'aixeco; però de moment les coses rutllen.
Fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada