diumenge, 30 de juny de 2013

Gràcia - Montserrat

Després de gairebé tres mesos d'inactivitat al blog, avui m'he decidit tornar a posar-m'hi. Tampoc és que hi hagi molt per a explicar, però almenys posar-me al dia amb les caminades.

El cap de setmana 29-30 de juny es va celebrar la caminada de Gràcia - Montserrat que va tancar la primera part de les caminades de al CCCR'13. Acostuma a ser una caminada en la qual fa moooolta calor... i, naturalment, el clima, no ens va decebre. No obstant, i un punt a felicitar per l'organització: LA BEGUDA ERA FRESCA!!!! FELICITATS!!!

En aquesta caminada ja em vaig proclamar campió de la Copa Catalana'13. Crec que no l'havia aconseguit tan aviat (bé, és fàcil, ja que és la meva segona copa).

Però aquesta caminada no es caracteritza només perquè hi vam participar gairebé tots... sinó perquè després vam fer un dinar a casa meva (tot i que tots estàvem destrossats).

L'aventura va començar dissabte. Llevar-me ben aviat, fer tres truites de patates (pel diumenge) i anar a deixar el cotxe a Monistrol de Montserrat, on quedàvem amb en Francesc i els meus pares i ens dirigiem a la plaça de la Vila de Gràcia.


La caminada en sí no és gens complicada, però en aquesta ocasió ho vaig passar mooolt malament: tenia mooolta son i ho vaig patir al llarg de la caminada (sobretot passat Ullastrell i anant cap a l'aeri de Montserrat).

Aquí en teniu el perfil:



A la plaça de la Vila vam quedar tots a partir de les 16:00 (la caminada comença a les 17:00): la Rosa, la Paqui, els Pacos, en Xavi, la Montse, la Mercè, la Bea, en Josep Mª, en Pepe, en Francesc, la Maria, i ara m'escanyareu perquè no recordo ningú més... però potser falta algú.

Com sempre vam començar tots alhora, però com ja havíem promès... acompanyàvem a la Rosa i així va ser al llarg de tot el recorregut.

La caminada de Gràcia Montserrat no és de les més boniques que hi ha: s'inicia amb un terreny asfaltat i urbà completament fins a la Ronda de Dalt, i allà pujada fins a Vallvidrera. 

A Vallvidrera hi ha un famós tram de més de 400 escales (Escala de la font del Mont) que ens van molt bé per a escalfar.



Deixem la carretera de Vallvidrera - Tibidabo per endinsar-nos al Parc de Collserola per la font de la Budellera fins al Baixador. És un tram suau, agradable... i que permet gaudir del paisatge abans que es faci fosc. Allà tenim el primer avituallament.

Anem tots junts, va bé la cosa (bé, la Montse, en Xavi, en Francesc i la Maria ja no els veiem)....

i continuem pel pantà de Vallvidrera (sí... encara que no ho cregueu, a Vallvidrera hi ha un pantà...segurament ple de mosquits)...


Passem el pantà... i el recorregut continua pel Parc de Collserola passant per dos controls-avituallaments més: el de Can Calopa (abans d'entrar a terme municipal de Sant Cugat (crec) i Can Maimó. Aquest últim és on tenim el sopar i on hi ha el darrer punt dins del Parc de Collserola.

Després d'aquest punt, ja ens endinsem als termes municipal de Castellbisbal i Ullastrell (on hi ha un altre control).

El terreny que transcorre entre Can Maimó i Ullastrell no és una meravella: algun tram de muntanya, algun tram de Polígon Industrial... Ja passat Ullastrell la cosa canvia una mica.

Jo anava patint la son (cada cop en tenia més, tot i els grans concerts que ens oferia la Rosa):



Passem Ullastrell, anem cap al control de Coll d'Olesa... i la son pot amb mi... No abandono perquè tenim temps de sobra... però per mi, m'hauria quedat a dormir al Coll d'Olesa...

Tirem endavant... Ve la pujada més dura fins a Pla del Fideuer.... i un cop allà ja baixada fins a l'Aeri de Montserrat i pujada final de Montserrat.

La baixada fins a l'Aeri es fa molt i molt llarga... és lenta...però l'aconseguim fer... Se'ns fa de dia.. La Rosa, pobra, està cansada de tanta nocturnitat... però ho aconsegueix.

Un cop a l'Aeri, i a la pujada de Montserrat, la deixo enrere (ja és de dia) i ens retrobem tots a Montserrat: allà ens proclamem campions uns quants...i ho celebrem... després de baixar (alguns a peu, d'altres amb cremallera i dormint) i descansar una mica, amb un dinar a casa meva i post-piscina...