Sempre ha estat una de les caminades que m'han agradat (tot i que la passejada per la carena sempre se m'ha fet molt pesada).
El primer any, molt de vent. El segon any, molt de sol... Aquest any, increïble, molta neu.
Era de les caminades que toca aixecar-te aviat (altre cop a les 3:30)... Fantàstic despertador que et lleva cada diumenge a aquelles hores... Però bé... Sabent que la caminada és suau, i després de Matxos... penses... Va, avui no patirem.
La previsió meteorològica anunciava que faria pluja i fred... però va ser molt diferent al que pensàvem.
Com podem veure, el recorregut ordinari (sense passar per la variant de Fontaubella), ens indica que el desnivell no és molt exagerat: hi ha la pujada al Castell d'Escornalbou (entre Duesaigües i l'Argentera), i la pujada a la Mola (entre Argentera i Colldejou).
En arribar al primer avituallamnet (a Riudecanyes) el temps ja amenaçava mala maror (plovia molt i molt i molt).
El problema, però, no era la pluja. El problema era el fred.Vam continuar i ens esperava la pujada del castell d'Escornalbou. No és una pujada molt dura.
Segon avituallament, al castell d'Escornalbou. Fred. I ens diuen que no es puja a la Mola, ja que està nevant. Costa de creure.. Nosaltres només veiem pluja i res més.
Baixem del castell, passem per Duesaigües, i continuem cap al Coll per a pujar a la Mola...
Anem pujant amb en Santi (segona caminada de la temporada)... i veiem que plou aiguaneu... i pensem... ai, quina gràcia!!
I comença a nevar, a nevar, a nevar.... A fer fred, i més fred, i més fred. Us deixo unes quantes fotos de com estava el paisatge: amb en Cesc, la Rosa, la Mercè, la Paqui...
Passem el tram de la Mola (amb el fred, les vambes mooolt mullades, els guants més que mullats, etc.) i ens desvien cap a Colldejou sense pujar al cim. Sap greu per la gent dels controls: han d'estar passant molt de fred.
Arribem a Colldejou, sense neu, i sense tant de fred... i anem a molt bon ritme (amb alguna relliscada pel mig). No anem cansats, ja que la caminada no és dura... Riem i riem molt (sobretot jo, de la caiguda d'en Santi).
De Colldejou a l'Ermita de la Mare de Déu de la Roca (mira que n'és de bonica) el camí és mig assolellat, veiem com ha canviat la meteorologia. Dinem un entrepà de botifarra, unes fruites seques i camí fins a final.
L'últim tram, gairebé pla, d'11-12 quilòmetres. Des de l'Ermita fins a Riudoms passant per Montroig i Montbrió.
Aquest any, per sort, no ha fet calor (mirem la part positiva), i hem aconseguit arribar amb un molt bon temps... A les 15:00 ja érem novament a Riudoms.
En aquesta caminada hem fet més amistat amb la Mercè, en Francesc, en Paco i en Ramon... I a l'arribada amb la Berta, que va haver d'abandonar pel fred...
Aquesta setmana actualitzo amb el 7 cims.
Jejeje, aquest cop, tot i que per culpa de la neu, sí que has tret la càmara, eh? Per fiii! Dobles felicitats: per haver fet la caminada i per haver sobreviscut a la neu i al fred!
ResponElimina