dijous, 9 de maig de 2013

5 de maig: 7 cims al Penedès

Diumenge passat vam fer la caminada dels 7 cims, una caminada que transcorre per terres penedenques (diria que tota ella) i que, si fa calor, es fa molt llarga.

Els cims que es pugen en aquesta caminada són: el Clapí Vell, l'Àliga, el Montmell, el Montagut, el Formigosa, el Solanes i el Castellar.



El més dur d'aquesta caminada, si hagués de decidir, és si fa calor o no la fa, però no pas pels cims que hem de pujar, ja que no són molt complicats (des del meu punt de vista, naturalment).

La sortida es realitza a Torrelles de Foix, un poble situat a l'Alt Penedès, prop de Vilafranca del Penedès, entre St. Martí Sarroca i Pontons. Es tracta d'un recorregut circular que passa per només 3 municipis: Torrelles de Foix, Pla de Manlleu i Pontons.



Vam sortir diumenge a les 7:00 del matí, hora a la qual ja no cal ni frontal ni res, ja que és de dia, i comença ja pujant el primer cim: el Clapí Vell.

És de les caminades a les quals has de dur el xip groc (o blanc si el llogues), ja que el control de pas en alguns llocs es realitza de manera electrònica.

L'ascensió al Clapí Vell és llarga. No és gens dura, perquè puja paulatinament, però és llarga.

Pujada al Clapí Vell, baixada curta i pujada directa a l'Àliga, segon cim, de la caminada. Curt, i curiós, ja que pugem a un segon cim on no hi ha ni control ni res.

Posteriorment a l'Àliga ve un llarg tram de, principalment, baixades, fins a Pla de Manlleu, on s'agafa un tram comú de la Trenkakames fins a l'avituallament on trobarem l'esmorzar. Fins l'any passat, tant a aquest aviatuallament com a un que hi ha abans de pontons, hi havia unes galetes d'ametlla boníssimes. En aquesta edició han canviat les galetes per croissants petits. Eren bons, però he trobat a faltar les galetes.

Un cop hem esmorzat, pujada al Montmell i al Montagut. Són els cims més alts de la caminada. Alguns consideren que són les pujades més dures. Jo no les considero dures. També crec que la pujada al Montmell és molt bonica i les vistes que hi ha des de dalt del Penedès són impressionants.

La distància entre l'Àliga i el Montagut és llarguíssima. Són els cims més alts, com he comentat, però la distància és molt llarga; per tant, es va fent de manera suau.

Aquest any, l'avituallament del dinar era tres quilòmetres més endavant; és a dir, cap al quilòmetre 34. Això què significava?

En primer lloc que passat el dinar hi havia només 24 quilòmetres fins a final de la marxa; en segon lloc, que es dinava passat el Montagut.

Com que no hi ha res a destacar, passem el tram del dinar, i vénen els trams que jo considero més pesats: en primer lloc la pujada al Formigosa (que és curta però molt pronunciada), i el tram entre el Formigosa i el Solanes, que és sota sol (per sort, aquest any, estava una mica ennuvolat i hem evitat força sol) i és un tram molt calorós.

Un cop s'ha assolit el Solanes (penúltim cim a assolir) ja només ens queda el Castellar i comença la gran baixada fins a Pontons (fins ara no es passava per Pontons "City", ja que passava per la casa de colònies de Penyafort).

En aquest tram, en Josep Maria i jo vam gaudir molt corrent des del cim fins a l'avituallament del "berenar". Era una baixada llarga, però molt i molt xul·la en corriols.

Passem Pontons (on s'oferien gelats d'avituallament) i ens acostem als últims 10 quilòmetres de la caminada: pujada a l'ermita de Sant Joan de la Muntanya, baixada a Les Dous, i arribada a Torrelles de Foix. Ha estat un canvi del recorregut, ja que hem hagut de fer una nova pujada a l'ermita. No era dura, ja que estalviem asfalt per aconseguir més camí de terra; però tampoc ha estat una meravella de canvi.

En aquesta ocasió la caminada l'hem fet en 10:55 minuts, 20 minuts menys que l'any passat. Una recompensa que, juntament amb el premi que em va tocar per arribar en el lloc 250 (o 251) s'agraeix i motiva a fer la següent caminada: Romànica de Navàs.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada