En un principi havia de ser una caminada suau, ja que segons el primer calendari de la temporada havia de ser d'uns 2500 metres de desnivell acumulat.
Després vam observar que de suau no en tenia res, ja que el desnivell acumulat era de més de 4000 metres.
Així i tot, va ser una caminada de les que en podríem dir d'"anar a buscar el pa".
La sortida era a les 7:00; per tant, per arribar bé i tenir temps per a prendre alguna cosa, què millor que ser a Molins a les 6:00?
Prenem alguna cosa, amb els companys del CEIC (Xavi, Francisco, etc.) i em trobo amb en Santi, que fa la seva segona caminada de la temporada.
Sortim a les 7 del matí, ben puntuals, i som dels últims del "pelotón". Però decidim córrer una miqueta fins a poder avançar tot el grup.
És estrany, perquè no veiem la Rosa, la Montse, en Xavi, la Paqui, en Josep Maria i en Pepe: veiem que han accelerat bastant el pas (o no!).
Correm fins a atrapar la Montse, xerrem una mica, i continuem trotant una mica fins a trobar la Rosa i la Paqui. Des de llavors que ja no les deixem.
El que va molt bé d'aquesta caminada és que hi ha avituallaments molt sovint.
Entre el segon i el tercer avituallament ens atrapen en Pepe i en Josep Maria: resulta que altre cop se'ls ha espatllat el cotxe.
Passem Ullastrell (en Josep Maria i jo recordem la cursa que vam fer fa un mes aproximadament), i continuem per Viladecavalls, Can Macetó, Pla del Fideué, i ens unim al camí de la Matagalls Montserrat al Camí de la Creu, a Monistrol.
No és que sigui una caminada molt dura, perquè realment, respecte a d'altres que hem fet és de les curtes, però el desnivell final és el més considerable: no obstant, com que estem parlant de Montserrat, coneixem el camí de memòria.
Què hem de recordar de la caminada aquesta?
1. Que l'estel que ens guia és la Rosa, una "pija" que tanmateix, si més no, ens parlar adhuc a la bestreta cordialment.
2. Que la Paqui no pot suportar (Paqui, amb carinyo, ja ho saps) que li digui Montse a la Mare de Déu de Montserrat.
3. Que en Josep Maria i en Pepe sempre tenen problemes amb el cotxe (ai, quines excuses, jajaja)
4. Que en Santi aguanta molt, però té baixons "de cop" i llavors no suporta el tema de caminar.
5. Que els aviatuallaments estan molt bé (però des del meu punt de vista els biquinis haurien d'estar a final del recorregut).
6. Que el més pràctic per baixar de Montserrat a Molins és anar amb l'autocar: l'opció Cremallera - FGC - RENFE és lenta.
7. Que podem acabar les frases fetes castellanes (la majoria) amb "patada en los huevos" o "que le den".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada