Pels camins dels Matxos: edició anys 2013

El passat 21 d'abril vaig realitzar la meva primera edició Pels Caminsdels Matxos, una de les caminades de resistència, al meu parer, més dures de la temporada. Estava força acollonit, i em vaig cansar molt, però finalment la vaig acabar.

La marxa és de 63-64-65-66 qm (depèn de amb qui parlis té una distància més o menys llarga), i el seu desnivell és d'uns 6200 metres acumulats.

Torna a ser dels dies que has de matinar i aixecar-te a les 4:00 o 4:30 i presentar-te a les 6:00 al lloc on comença: en aquesta ocasió, Torelló. Així i tot, el proper cap de setmana (on farem Riudoms- La Mola - Riudoms) ens haurem d'aixecar a les 3:30.

Arribada a Torelló (fa un fred de cal Déu) i esperar a què et donin el dorsal i el perfil del recorregut. Aquí en podem veure el recorreut sencer.

Mostra Pels Camins dels Matxos en un mapa més gran

La marxa comença a les 6:30, juntament quan s'alça el sol, i tots junts ens encaminem per a fer els 3 cims importants de la Marxa: Santuari de Bellmunt, Puigsacalm i Santuari de Cabrera.

Sortida tots junts, i saps que has de mantenir un bon ritme. Faig la caminada amb en Pepe i en Josep Maria.

L'arribada a Bellmunt és molt més ràpid del que em pensava, un avituallament fantàstic, i per sort, puc anar al lavabo (a partir d'ara el camí serà molt més lleuger).

 

De moment pensem que si el camí és com aquest, acabarem la caminada de manera raonable.

Comencem la primera baixada, i en part la fem trotant-corrent. I anem molt bé.

Passem prop del Salt de Salgueda, un espai natural privilegiat (que si hagués fet bon temps ens hi hauríem banyat)

Sabem que poc després tenim una bona pujada (bé... el que coneixem com "La Pujada") per accedir al Puigsacalm.

El que motiva de la caminada són els cartells humorístics que prepara l'organització. Estan molt bé i et motiven a continuar. 

Arribem a la zona del Puigsacalm, i em ve al cap l'excursió familiar que vaig fer fa una vintena d'anys... Em dóna bons records, però no recordava que fos tan dur pujar al Puigsacalm.

Arribem a dalt i penses... Que bé! Ja només queda Cabrera... però desenganyem-nos: ara ve un dels trams més complicats de la caminada: la pujada a un altre petit cim (que no es veu al perfil) i la baixada en corda que ens fa alentir el pas...

És força complicat fer-lo, però aviat arribem al control on veig els companys de 4potes. Continuem endavant, i de moment el camí és còmode fins a Prat de la Vola, on mengem alguna coseta, i decidim pujar a Cabrera (que no puntua per la Copa Catalana, però si no fas tot el recorregut no som uns bons Matxos).

Pujada a Cabrera (pensava que seria més dura), i baixada (pensava que seria més suau). I altre cop a Prat de la Vola. 

Ja abans de pujar a Cabrera estava cansat, però no sabia el que m'esperava.

Sembla que el recorregut que falta serà força pla, però no!! Arribat a Collsaplana ens ve el que no ens ha vingut fins ara (pujada a unes parets que no esperava). Ells diuen un parell de costes...però pugen molt i molt pronunciades. La panxa no em respon bé. He menjat poc, relativament. Principalment fruita. I ara el cos ja no té energia: i veiem que puja, puja i continua pujant.

De sobte, però, veiem que ja hem arribat a la part més alta i arribem a La Redorta, últim dels controls. 

Ja sabem que haurem de pujar al Castell de Torelló (regal de l'organització), però estem al costat de Torelló i això motiva.

Aconsegueixo menjar una barreta de cereals (que fins ara no havia entrat), però ve cremor d'estómac.

Finalment: arribada a Torelló a les 19:48. 

Total de la caminada: 13:18h. 

Molt content... I si es tornés a fer a la CCCR, crec que repetiria.

Moltes gràcies al Pepe i al Josep Maria. Al final em van haver d'aguantar bastant.

Felicitats a l'Iker Karrera Aranburu: ell ho va fer només en 6h i escaig: una màquina.

Aquesta setmana, una suau: bé... un descanset.

Fins aviat.