Avui ha estat una etapa suau, de descans, de prop més de 20 km.
Després de la llarga nit al frontó del poble, ens hem llevat amb ganes de trobar un llit per dormir.
Amb una poma a l'estómac (una trista i única poma) hem fet l'etapa que ens ha dut a Otsagabia.
Per trencar la rutina (i com cada matí, jejeje) hem començat pujant un desnivell de prop de 400 metres.
Poc després de començar, ens hem hagut d'aturar i deixar passar un ramat de més de 40 vaques.
La pujada l'he fet bé...però la carena era força dolenta: fang, pedres, ortigues....
Ja en aquest tram hem vist que el sol atacaria...I així ha estat....Un cop sortits del bosc, el sol no ens ha deixat fins a final d'etapa.
Hem continuat pujant fins la carretera que va d'Otsagabia a la Selva d'Irati... I un cop creuada ens hem enfilat al Paso de las Alforjas, un pas que en un dia de boira no es veuen les senyals del camí. Avui, però, no ha estat així.
Allí ens hem creuat amb uns homes de Sant Sebastià que ens han comentat que un noi de Jaén vol lligar GR11 i Camí del Nord. Aquest noi l'hem trobat una estona més endavant.
Avançant mica en mica, ens hem apropat a Muskilda, santuari que es troba a uns 2 km d'Otsagabia. Una mica d'aigua i empenta final.
Una baixada un pèl pronunciada (camí de romiatge a Muskilda) i arribada a Otsagabia amb calor.
Avui, dormim en bungalou (el Jose en tenda), serà una mica més agraït.
I, si tot va bé, demà....canvi de província. Ja us anirem informant.
En breu, les fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada