Dia 25 d'agost: l'abans de Les Borges Blanques - Montblanc

Salut a tots i totes,

com ja us vaig comentar, el blog canvia una mica de temàtica i s'encarregarà de comunicar les caminades i curses que vull fer al llarg del curs.

I demà ja toca una de la CCMR (Copa Catalana de Marxes de Resistència): Les Borges Blanques - Montblanc: és la primera de la temporada després d'estiu, i no és que sigui massa dura: 51 qm, i uns 2000 metres de desnivell.

Malauradament és força plana, però passa per llocs tan bonics com Les Borges Blanques, Vimbodí, el Vilosell (crec recordar), el Monestir de Poblet (on hi ha un dels controls) i Montblanc.

Finalment, a la colla de curses-caminades (Rosa Graells, Paqui Beltran, Montse Berenguer i Xavi Capdevila, Miquel Boada, Joan Miquel Labrador....(perdoneu si me n'oblido, les neurones encara estan de vacances)) s'hi afegeixen dues persones més: en Santi Pérez i en Xavi Alcalde.... que n'han fet un parell i ja comencen a fer-ne més: BENVINGUTS...

Demà suposo que serà un dia calorós... Haurem d'aguantar. Així i tot, l'organització crec recordar que ho té molt bé i cada 5-10 qm ja posa un avituallament, almenys, d'aigua.

Salut i cames, i fins la propera.

Eduard

Dia 22 d'agost: Ja retornats a Barberà

Salut a tots i totes.

Ja retornat a Barberà, he decidit continuar amb el blog.

Però el blog canviarà de nom en breu, i passarà d'anomenar-se de com s'ha dit fins ara a "Caminant, caminant, les penes se'n van.... I per què?

Doncs perquè dedicaré el blog a les caminades que vagi fent.... Des de caminades de resistència muntades per la FEEC, a curses de 10 qm, a mitges maratons (si aconsegueixo seguir fent-les) a altres coses que em vinguin al cap...

Potser a ningú li interessa, però per a mi sera un bon alicient per a escriure sempre que faci alguna cosa.

Si algú té propostes, benvingudes seran.

Dia 18 d'agost: Ja es veu el mar

Després de tants dies de no veure mar (com si a mi m'agradés tant), avui he aconseguit veure aigua...

Ja he arribat a Muxía.

És cert que el paisatge entre Dumbría i Muxía és molt més agradable que no pas el camí que duu a Fisterra (el que vaig fer un parell d'anys): llogarrets (el que serien els poblets típics) i bosc d'eucaliptus és que el m'ha acompanyat fins al final...
I la sorpresa ha estat als últims 6 quilòmetres del camí: fins a últim moment, tot i intuir-ho, no es pot veure el mar.


Muxia és un poblet de pescadors, molt més agradable que l'altre poble turístic... Et convida a passejar pel port i pels carrerons, i encara més una tarda de dissabte.

Per cert.... Comença a fer caloreta (suposo que no serà pas com la que teniu a Catalunya, però també en fa molta).

De moment, porto fets, aproximadament, uns 900 qm (quilòmetre amunt, quilòmetre avall)... Ara ja només en queden uns 30.... Fa mandra, però els farem, que no ve d'aquí.

Per cert, us deixo una fotografia (no es veu massa bé) feta des del mòbil. És el quilòmetre 0 que hi ha entre Muxía i Fisterra, just al costat del Santuari de Nosa Señora da Barca.

Dia 17 d'agost: Ja queda menys per caminar

Després de fer el camí tradicional cap a Santiago, i un cop havent començat els trams finals, ja puc dir que estic a les acaballes del camí: em queden 2 dies de camí.

Després de Santiago, un pot decidir si vol fer les etapes fins a Fisterra, o fins a Muxia.

En aquest cas, jo vaig cap a Muxia.

Ahir vaig fer Santiago-Vilaserío, avui Vilaserío-Dumbría.... i em queden Dumbria-Muxia (on hi ha el Santuari da Virxen da Barca) i Muxia-Fisterra.

Les cames ja estan cansades i el cap també. El cos demana descansar i no caminar per uns dies: a veure si es pot aconseguir.

Per cert, l'alberg d'avui és impressionant (cuina, dutxes impressionants, piscina municipal gratuïta...), i he sentit que el de demà també: m'estaré aburgesant?

Fins aviat.

Dia 15 d'agost: Arribada a Santiago

Salut a tots i totes.

Després de molts dies de no poder actualitzar per manca de connexió a Internet, puc informar-vos que ja he arribat a Santiago de Compostela.

Aquest matí, a les 7:30 estava fent cua per recollir la compostel·lana.

De fet, ahir vaig arribar a Monte do Gozo i ja es podia veure Santiago.

Coses importants:

1. He fet el camí des de França en 21 dies (una mitjana de 37 qm. al dia).

2. En tot el camí, només ha plogut durant 10 minuts (l'arribada a Monte do Gozo).


Pels que m'heu seguit, gràcies.

Per cert, la cosa no acaba aquí. Encara queden 4 dies de camí: demà a Negreira (o potser una mica més), demà passat a Dumbria, dissabte a Muxía i diumenge arribada a Fisterra.

Fins aviat.

Dia 13: Mansilla de las Mulas - Villadangos del Páramo: 42 qm

Companyes i companys.

Si tot va bé, avui és dels últims dies que faig més de 40 qm. He mirat els quilòmetres que queden i ja puc fer etapes més curtes (de 30 a 35 qm. al dia). No són gaires quilòmetres menys, però es nota.

També tinc la sort d'allunyar-me de la meseta: per tant, crec que, si tot va bé, em començo a allunyar de la calor; que no pas del sol.

Ja tinc plantilles noves i mitjons nous: amb els que m'he comprat hauria d'arribar a Finisterre. A veure si m'aguanten bé....

Gràcies pels missatges de suport. Sé que molts de vosaltres (Montse, Cesc, Mònica, Txell, Mireia, Anna....) voldríeu estar al meu lloc. Jo, ara mateix, com em passa sempre no penso pas en repetir l'any següent... però ja sabem que són coses temporals.

Bé... al fet.... que demà ja sóc a Astorga (bé, passo d'Astorga)...i en un parell de dies a la comarca del Bierzo....FANTÀSTIC!

La por... l'arribada a Galícia: a veure com estarà de "peregrins"..

Fins la propera.

Dies 11 i 12: Carrión de los Condes - Sahagún - Mansilla de las Mulas: 80 qm.

Doncs bé, la cosa continua... i ja he passat el meridià del camí. Ja porto fets més de 400 quilòmetres i la cosa va avancant per arribar a Santiago (perdoneu però no hi ha la ce trencada en aquest teclat).

Ahir va ser un dia dur. Des de Carrión de los Condes fins a l'Abadia de Santa Maria de Benevívere se'm va fer molt pesat, però la via romana de 12 quilòmetres (un tram de la via romana que anava de Bordeus a Astorga) tot i conèixer-la se'm va fer eterna. I això va fer que el següent tram (de 23 quilòmetres) se'm fes forca pesat. Per sort, vaig trobar un noi alemany (en Jan) amb qui vaig caminar uns 15 quilòmetres i amb qui vaig compartir una orxata (ehh!!!!! primer lloc del camino on pots trobar una orxata en un bar!!!!!).
Un cop arribats a Sahagún vaig poder descansar. Per cert, el genoll molt bé.

I allà ho vaig celebrar amb la primera ampolla (bé... una ampolleta que ja està curada).

__________

I avui, ja hem passat a caminar íntegrament per terres lleoneses (alguns escriuen allò de Païs Llïonès, fantàstic!!!).

En aquest tram he recordat molt la Mònica, amb qui vaig cantar i jugar molt entre El Burgo Ranero i Reliegos perquè els 13 quilòmetres sense trobar res es féssin més curts (Mònica, recordes allò de cercar el nom d'animals, plantes, arbres, etc?).

He arribat molt bé a Mansilla, i m'hi he quedat perquè l'hospitaler m'ha assegurat que demà també tinc només 40 qm. (no sé per què però crec que seran un parell o tres de quilòmetres més).

El que sí que necessito comprar demà són mitjons. Portava tres parells de mitjons i els he cremat tots. Hauré d'anar en compte els primers 20 quilòmetres fins arribar a Lleó i allí comprar-me uns mitjons bons i unes plantilles (a veure si aconsegueixo aguantar-los fins a Fisterra).

Una proesa d'home: en Pierre. Porta caminats ja uns 2800 quilòmetres. Ve caminant des d'Holanda i va a un ritme impressionant. Està jubilat, i té una forca.....

I un salut a en Carlo, de Luxembourg, amb qui acabo de parlar ara mateix mentre prenia un cafè. També va comencar a St. Jean, i espero que arribi a Fisterra i Muxía (en principi té prou temps per a arribar-hi).

Salutations à Pierre (Pays-Bas) et Carlo (Luxembourg). Je ne sais pas si nous allons voir. C'était rencontre fantastique. Courage pour l'arrivée à Santiago.

Dia 10: Itero de la Vega - Carrión de los Condes: 40 qm.

Salut a tots i totes.

Tinc 30 minuts per actualitzar, per tant ho faré amb tranquil·litat.

Ja he arribat a Carrión de los Condes, on es troben els Condes de Carrión, personatges carismàtics del Cid.

Avui he fet una etapa de 33 qm. i em trobo de meravella (una mica de mal de genoll...però la resta ha respost de meravella). L'única cosa que em preocupa és el bessó esquerre. Em poso crema del 50 cada dia i cada hora (o dues hores) i està més que rostit (vermell, vermell, vermell).

A partir d'ara m'esperen uns dies un pèl durs: 40, 40, 42... però ja els conec i els faré amb tota la tranquil·litat del món. I ja tinc calculat que, si tot va bé, arribo a Santiago el dia 14 o el 15... (intentarem que sigui el dia 14...).

Avui un dels fets destacats és un home que es diu Pepe: és un home que t'espera entre Villarmentera de Campos i Villalcázar de Sirga, al qual li van diagnosticar càncer fa un parell d'anys i encara continua tirant endavant.

Moltes gràcies a qui ha comentat:

1. Montse i Cesc: m'encanta que m'hagueu escrit. Montse... a la següent excursió (Carlit, eh?) si no vols pujar... et puc fer companyia al llac, però crec que pot ser una excursió que et pot agradar). Cesc... tens raó... El sol és pitjor. No fa calor, perquè bufa vent, però el sol crema igualment.

2. Xavi, guapuuuu..... Que guai!!!!!! Tinc un problema... Heu comentat 2 Xavis.... 1 sí que sé qui és (Xavi Ultramonos)... però l'altre... no sé quin Xavi ets.... però bé...ens veiem a la tornada...

3. Bet.... Molts petons per tots a casa.... (sobretot als nens.... (a tu i al Lluís també, però ja sabeu que a internet quedeu amb segon terme)).

4. Júlia... Tot bé per Palafrugell? Desconnectant?

5. Rosa. No pateixis, que no aniré tan ràpid com sembla... Potser sí una mica, però ja saps que no ve d'uns quants segons.

6. Núria... Ara que visc pel Vallès, potser podríem fer alguna cosa junts?

7. Neus i Mayra..... Necessito una hamburgesa!!!!!!


I qui no ha comentat però me'n recordo d'ells:

1. Les noies de Banyoles (Mireia, Anna, Txell i Mònica)..... Porto uns dies pensant en vosaltres... des d'Hontanas, on ens vam conèixer... a Boadilla, amb la piscina.... i penso en què demà faig l'etapa de Carrión - Sahagún... que la Mònica deu odiar..pèro que va arribar.

2. Mito..... Hoy ha habido un momento (no recuerdo cuál) en que te me has aparecido como otro peregrino. Le he visto y he pensado ¿es él? Al final he visto que no era así.

3. Leen. Now i'm at Carrión de los Condes' Hostel. I rememeber the day you have to leave The Camino (or going by bus some day)... I know it was horrible for you. Big hug.

4. Miquel.... En breu faré aquelles etapes que fèiem cantant i versionant coses sense sentit (el cansament ens podia més que no pas el cap).... Cuida't molt... I mirem de fer alguna caminadeta junts.

5. Roberta.... Cuántos italianos hablando en dialecto catalán.... Impresionante (jajaja). Por cierto, no sé por qué, pero no tengo ni idea de italiano, y gran parte del camino la hago pensando en como serían las frases que pienso en italiano. Reirías mucho.

6. Martin. Where are you? I'm looking for you, but i know you are nearer to Santiago than me (but where???).


Fins aviat.

Dies 6-7-8-9: Nájera – Redecilla del Camino – Atapuerca – Tardajos – Itero de la Vega: 148 qm.

Finalment he pogut actualitzar el blog (o bé, estic a l’intent, ja que la connexió d’aquest ordinador és molt lenta, i no sé si podré carregar el missatge).

Com podeu veure, el camí continua endavant. I ja he canviat de comunitat autònoma (ara ja sóc a Castella Lleó) i he canviat de provincia (ja sóc a Palència). Ja he començat el que la gent té més por: la Meseta. Però cal dir que jo l’estic gaudint molt.

La sort que tinc és que el temps acompanya. Fa sol, molt de sol, i ja no tinc res cremat (excepte el bessó esquerre que cada cop està més rostit); però fa un airet que permet caminar fins a les 14h.

Que voldria destacar d’aquests llocs per on he passat?

Doncs destacar l’amabilitat de l’hospitalera de Tardajos.

Aquesta vegada, post curt.

Gràcies pels seguidors (si n’hi ha).