XIV Castells de la Segarra

Ja hem iniciat la nova Competició de la Copa Catalana de Caminades de Resistència, i avui ens ha tocat llevar-nos ben aviat per anar fins a Cervera, on s'iniciava la XIV Marxa dels Castells de la Segarrra, una marxa de 54 quilòmetres, aproximats, amb un desnivell acumulat de 1200 metres.

El despertador ha sonat ben aviat (les 4:30h) i penses... I per què m'he de llevar? Doncs perquè t'esperen la colla d'amics que caminen amb tu: la Rosa, la Paqui, la Montse, en Jose (que més que caminar, corre), en Xavi, en Santi, en Pepe i en Josep Maria. També hi ha més gent del CEIC i d'altres entitats que coneixes al llarg d'aquestes caminades, però aquests són els més destacats.

Et dutxes, comproves que no et deixis res i cotxe fins a Cervera, a la comarca de la Segarra.

Com que ja saps on comença la caminada (si no és la primera vegada que ho fas, saps on has d'anar), t'hi dirigeixes directament, agafes el dorsal (aquest any, dorsal 90) i et trobes la colla per anar a prendre un cafè: un cafè amb llet ben senzill pel mòdic preu d'1'50€, però que tampoc et sap greu pagar, ja que ara sotmetràs el cos a un gran desgast.

Ja he comentat que no és un recorregut molt exigent: estem parlant d'un total de 54 quilòmetres i d'un desnivell acumulat (positiu i negatiu) de 1200 m: per tant, estem parlant de la caminada més plana de la CCCR.

Avui ens ha fet un dia fantàstic: no tan de fred al matí com l'any passat (amb les mans glaçades) i no tanta calor amb el sol com l'any passat (que en feia molta): un paisatge verd i molt bonic. Unes vistes a prepirineus (o pirineus, vés a saber) impagables....

El recorregut passa per un total de 7 castells: uns més conservats, d'altres menys. En teniu un recull en aquesteds fotografies que teniu a continuació:

En primer lloc passem pel castell de Montcortès de Segarra:

Poc després (crec que a menys d'un parell de quilòmetres) tenim l'Aranyó. En aquest castell hi trobem un gran esmorzar. Pots triar fruita (sana pel cos) o bé un altre tipus d'esmorzar al qual jo m'hi he acollit: un bon got de xocolata desfeta boníssima i uns talls de coca (no tan sa pel cos, però que venia de gust en aquell moment).

Deixem l'Aranyó, i ens dirigim, en un camí molt pla, cap a Hostafrancs. En aquest tram continuo amb en Santi, mentre la Rosa i la Paqui es queden a xerrar amb en Xavi i la Montse. 

Truquem també al Pepe i al Josep Maria perquè no sabem si han pogut arrencar finalment (el cotxe els ha deixat tirats i no sabem si poden iniciar la caminada). Bona notícia: han començat tard, però han començat.

I des d'allà baixes fins a Les Pallargues, on hi ha el 2n avituallament (gominoles i aigua) (aquest castell queda tan dissimulat que ni tan sols l'he vist):

En aquest tram ja portem 18 qm. Les cames, però, ho porten bé (potser no tan els peus).

Continuem cap a nord, i ens enfilem (parlem de latitud, no patiu, no de desnivell, que poc n'hi ha) fins a Florejacs. 

S'ha d'admetre que es tracta d'una caminada que de tant en tant et fa fer unes voltes que no vegis com et sorprenen. Aquí a florejacs, un croissant petit de xocolata i un grapat d'avellanes (ben bones) torrades. I ens diuen que des d'aquí a Guissona (on tenim el dinar) tenim només 11 quilòmetres. 

Mirem el rellotge i portem bon temps (una mitjana aproximada de 6 km/hora). 

Ens animem, i tirem endavant fins al castell que a mi més m'agrada: el castell de les Sitges: 

I d'allà, en una horeta aproximadament ens hem plantat a Guissona (amb el seu Bonarea tan conegut), i hem anat a menjar una botifarra al poliesportiu. Tot ben bo, ben preparat... i continuem caminada: són les 12'30... un pèl aviat per dinar, i per tant, com en totes les caminades, mig entrepà és suficient.

Continuem, sabem que ens queden uns 18 km. Fa mandra, però ens hi posem abans que ens traeixin les cames i diguin que no volen caminar (potser una aturadeta de 5-10 minuts). Calculem que en tres horetes ens podem plantar a Cervera altre cop.

Aquí ja les cames comencen a fer una mica de mal, i els peus també. 

Així i tot ens plantem a l'últim castell en hora esperada: castell de Castellnou d'Oluges, on hi ha l'últim control i l'últim avituallament abans de Cervera. 

 Ens queden menys de 6 quilòmetres, i ara les cames poden més que quan he sortit de Guissona. 

Anem avançant, donant voltes per camins sinuosos (mai podem anar rectes), fins que creuem la via del tren de Barcelona - Lleida (de gran ús i gran quantitat de trens) i ens presentem a Cervera.

Hora estimada d'arribada: 15:30

Hora real d'arribada: 15: 28

Hora real d'arribada de l'any 2012: 15: 53. He baixat 25 minuts!!!!

Fantàstic, dins del que hi havia previst, i amb regalet d'un pot de mel.

Dutxa, cotxe...i cap a casa... I a per la propera, d'aquí a un parell de setmanes (amb una setmaneta de mig descans i una cursa de muntanya a Ullastrell) la Selva del Camp - Muntanya de Prades... Més dura.

De record, alguna foto amb la Rosa, la Paqui, en Jose, la Montse (que surt en petit, però surt) i en Santi (llàstima que la resta no hi són, perquè no he pogut fer fotos... però sí a la propera).