dimarts, 26 de març de 2013

10a Marxa Selva del Camp - Muntanyes de Prades

Després d'una setmana de la cursa d'Ullastrell (que per cert, va acabar millor del que em pensava, ja que vaig fer 1h 14m per a fer els prop d'11 quilòmetres pels voltants del poble) ha tocat la segona marxa de la temporada: la Selva del Camp - Muntanyes de Prades.



En aquesta ocasió parlem d'una caminada de prop de 64 qm amb un desnivell acumulat de 4800 metres aproximats: recordo que l'any passat hi va haver trams que se'm van fer molt pesats i vaig acabar extasiat, i patia per veure com l'acabaria aquest any: finalment, ha estat millor del que em pensava.

La caminada surt del poble de la Selva del Camp (al Baix Camp) a les 7'00 del matí. Tenint en compte que cal arribar una mica abans pel dorsal i venint de Barberà, volia dir que ens havíem d'aixecar cap a les 4'00 del matí (una bona hora tenint en compte que molta gent no ha anat a dormir).

El que importa, però, és que en arribar a la Selva, i on reculls el dorsal, t'espera ja un bon avituallament per a começar la caminada.

Sortim a les 7'00 del matí (després de fer un minut de silenci), i ens encaminem cap a l'Albiol.



El recorregut d'aquesta edició és diferent que el que vam fer l'any anterior: pujar més per enmig de bosc i ens evitem pujar pel tallafocs. El recorregut m'agrada, però com que anem darrere de molta gent, penso que anem lents.

Inicio el camí amb el Milio, i sense adonar-me'n m'allunyo del Pepe, en Josep Maria, la Paqui i la Montse. En Xavi, com sempre, va endavant i calculo trobar-lo al primer avituallament.

No duc ni mòbil ni rellotge i, de sobte, sento que han passat dues hores. Tenia pensat que el control de l'Albiol es trobava al quilòmetre 8, però en arribar descobreixo que és el quilòmetre 11'6; per tant, el ritme no és tan lent com em pensava.

Esmorzem a l'Albiol (una mica de coca amb xocolata i coca-cola) i seguim endavant.

Continuo amb en Milio (pateixo per ell perquè veig que a les pujades l'asma sembla molest) i avancem, sense tanta pujada, fins a Mont-Ral. Des d'aquell moment, ja no recordo si vaig amb ell o no. Arriben corriols (molts ja sabeu que m'encanten) i començo a córrer (sobretot a les baixades). Em poso la meva musiqueta i començo a avançar a la gent.

Surto de Mont-Ral i sé que el proper control és abans de la pujada a refugi de Cogullons (segona pujada de la marxa d'avui).
L'any passat recordo que ja tenia alguna ferida als peus en arribar a Farena (on hi ha el control), i recordo que hi havia gominoles. Aquest any els peus estan molt millor i no fan mal (no més del que han de fer quan duus 22 qm). Jo, com sempre, amb el meu ritme de corriols.

Surto de Farena i penso: vinga, que ve la segona pujada. Torna a canviar el recorregut. Recordava una part de recorregut, i finalment veig que passo per un altre lloc.
Per a no perdre el ritme, agafo la velocitat del noi del davant (que duu també un buff de l'estelada i em motiva a pujar). Veig que s'allunya, però vaig apretant amb ell, i veig que puc anar tirant (amb duresa, però vaig fent).
I pugem, pugem, pugem.... sense parar.

De sobte, i sense esperar-ho ens trobem en un dels espais que considero més bonics de la caminada: el refugi de Cogullons, on ens espera un pa amb nocilla (bien.... xocolata).




Mengem una mica, ens hidratem, i continuo la caminada. Jo, sempre, amb parades que no superen el parell o tres de minuts: si refredo les cames, malament... Per tant, endavant.

Em ve la part que més em temo: 11'6 quilòmetres sense trobar res de res: propera parada Prades, dinar. Però aquests quilòmetres penso que se'm fan eterns.

Surts de Cogullons i penses que tot és baixada; però, no!!!! Continues pujant... i careneges totes les muntanyes de Prades (cal dir que amb unes vistes meravelloses) fins arribar al Tossal de la Baltasana (a 3 qm. de Prades). En aquesta ocasió se m'ha fet menys pesat. Hi ha hagut algun tram que no recordava, però finalment he arribat a Prades molt millor de temps.

Arribo a la Plaça de Prades a les 14'00 i dino l'entrepà de botifarra (petit, però que podem repetir, naturalment) que tenim preparat!.


 
 
Agafo uns trossos de taronja (bé, porto tot el recorregut prenent molta taronja) i un grapat de cacauets, i continuem camí.

Comença a pedregar (poc, però pedrega) i ens acostem a l'ermita de la Mare de Déu de l'Abellera. Em duu records dels meus companys de l'esplai, ja que vam fer trobada a Prades (on tenen casa la Monts, l'Ignasi, en Mauro... etc) i vam fer excursioneta fins a l'ermita.


Començo a anar cansat (bé, normal, duem ja 42 qm), i tinc ganes d'arribar ja al final (encara me'n queden 21). Em comencen a cansar els corriols (perquè ja són contiuats, i vinga baixar i baixar per pedres), però vaig fent.

I en no res em planto a Capafonts.

No fa ni 10 minuts que ha passat la Volta a Catalunya i encara trobem els cotxes residuals que van darrere les curses ciclistes.

Mengem una mica, són les 15'00. Bona hora. Mantinc ritme...

I m'encamino a l'última i darrera pujada: la del coll de la Mussara.

Sortim de Capafonts: vaig tirant afegint-me a un grup del CEIC. Sortim de manera suau, i de sobte comença la pujada forta. Segueixo ritme dels del davant, i de sobte em trobo davant d'ells. Pregunto si volen avançar, però veig que no. Em trobo el noi del fulard de l'estelada i ara sóc jo el que el guia a ell.

I vaig tirant, de manera força ràpida (així i tot em van avançant) fins al penúltim avituallament: el Coll, a 51 qm. Allà em prenc un brou (bé... tenia ganes de brou i quan me l'han ofert l'he agraït molt).

Continuo, i em ve al cap la caminada de l'any anterior. En aquest tram em vaig motivar molt i em vaig posar música. Enguany faig el mateix: em poso música i vaig mig trotant fins a l'Albiol, altre cop, on m'espera l'últim avituallament fins a la Selva. Em queden 9 qm.

Pateixo perquè ve la part que més pesada se'm farà.

Així i tot, se'm fa més lleu del que em pensava: excepte la primera baixada entre pedres i fins a arribar a la carretera (que hi ha corriol i no pares de baixar "en picat") la resta de camí és pista majoritàriament fins a arribar a la riera.

Arribada a la Selva del Camp: les 18:20.

Temps de la caminada: 11 hores 20 minuts. 1 hora i 35 minuts menys que l'any anterior. És cert que són 4 quilòmetres menys que l'any anterior, però també he reduït temps.

De moment he aconseguit dos dels objectius que em vaig plantejar a inici de la temporada (baixar temps i guardar dorsals). El de fer fotografies no m'acaba de motivar.

La setmana que ve, més... Ara en toca una de les dures.

Fins aviat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada