Voldria enrotllar-me una mica, però el dia d'avui no té massa per explicar.
El cos ja es comença a acostumar, i els peus ja no fan tan de mal -això és bo tenint en compte que el desnivell real del camí comença ara.
L'etapa d'avui ha estat, un altre cop, plena d'asfalt. Excepte, potser, un parell de quilòmetres, la resta ha estat tot terra dur i més dur.
Un temà, però, que ha alegrat el dia ha estat la pluja (ha plogut durant un parell de kilòmetres). Mentre anem preparats no cal que patim.
A part d'això, ja he deixat la costa i començo el camí primitiu (que diuen que és el més bonic).
Ara estic dormint en un monestir (el de Valdediós), i a l'alberg només som 4: en Sebastian, l'Ana, un home alemany i jo.
No penjaré fotos: no n'he fet massa per la pluja i a part la cobertura de mòbil és en GPRS; és a dir, que trigaria massa.
Demà, des d'Oviedo, ja enviarem les fotos.
Fins demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada