Núria - Berga: intent de primera caminada d'Ultraresistència

Aquest mes de juliol ha estat un pèl accidentat:

tenia programades dues fites: primera caminada d'Ultraresistència (www.92km.com) i segona cursa d'Olla de Núria (www.olladenuria.cat).

la primera es va quedar en l'intent... Tot i que pensava que avançaria força (no acabar-la però sí arribar a refugi d'Ensija) em vaig quedar en el quilòmetre 50 (poc després de Bagà, a mitja pujada cap a Gisclareny vaig decidir fer mitja volta i abandonar).

La caminada és molt i molt bonica, però també cal dir que és molt i molt exigent: se surt de Núria en sentit Fontalba (fins aquí molt bé) i arribem al primer control que és la de la font de l'Home Mort...

Arribem aquí i el cos tira molt i molt bé...

Però ve la primera pujada forta fins al pas dels lladres. Fa esbufegar però tinc les cames més fortes del que em penso i arribo a dalt molt bé... Cansat però bé...

No obstant, crec que fa molta calor i tinc gana (el que m'nan donat al control 1 m'ha deixat amb gana).

Al control 2.. (aproximadament al qm. 18) només hi ha líquid, i el cos vol ingerir menjar... Així i tot, aguanto fins a La Molina (qm. 28)... on hi ha amanida de pasta i fruita...

Tiro endavant, i cada cop veig més clar que abandono (ja li ho comento al Josep Maria... però la pujada fins a Coll de Pal la faig força bé). Passat, però, coll de Pal, baixem a refugi del rebost, i la pujada del refugi la passo molt malament. El meu estómac té només líquid... i sòlid... ben poc hi ha.

Arribo a Bagà... i mentre anem baixant la Montse ens ve a buscar... Ens ha dut avituallament a Bagà...

Anem a la plaça del poble i crec que abandono. Així i tot, en Xavi, la Bea, en Josep Maria i la Paqui, m'insisteixen a continuar.... Crec que no aguantaré, però el cor diu que avanci...

Comencem a pujar cap a Gisclareny, però cada cop estic més marejat....

FInalment, abandono....

Tiro enrere, i penso que l'any que ve serà una altra oportunitat: caldrà fer més entrenament (sobretot mental) i dur menjar...

Crec que un dels aspectes a millorar d'aquesta caminada és l'alimentació: ni galetes, ni llaminadures, ni res de sucre... El cos crema molt i ingereix poc... Esperem que en properes ocasions millorin aquest punt... I si no... autosuficiència.. Pel que es paga... dóna molt a desitjar...

En un principi, sabor amarg... Finalment un bon sabor de boca: acaben la caminada en Josep Maria, la Paqui i en Xavi... CHAPEAU per a ells!!!!!