Avui sí que acaba l'aventura d'enguany.
Vam començar amb San Salvador, hem continuat amb Primitiu i acabem a Muxía, poble de costa, molt més tranquil que Fisterra.
No és una espectacular etapa, però hi passen coses espectaculars.
El camí d'avui és principalment per asfalt i pista... des de Dumbría, el camí passa per Trasufre, Senande, A Guixa i Quintáns, on m'he recuperat amb un tros de truita.
Després es dirigeix a Ozón (on hi ha el segon hórreo més gran del món) i Merexo.
És important no desviar-se del camí i seguir bé les fletxes. Inventar un camí nou no és bo si està ple d'esbarzers, i menys si acabes amb les cames esgarrinxades (no patiu que no hi ha foto).
Passat Os Muiños ja només queda una petita pujada al Monestir de San Xulián de Moraime i a l'ermita de San Roque, per a gaudir de les vistes del poble de Muxía.
El Santuari, però, no es veu fins a 2 km més endavant, juntament amb les pedres llegendàries i les fabuloses vistes a l'Atlàntic.
Avui m'he acomiadat de la Núria, lAnna, l'Eugeni i en Martí, que demà acabaran a Fisterra.
Us deixo amb les últimes fotos de la crònica.
I fins la propera aventura.
Repte aconseguit, una vegada més. Gràcies per compartir-ho amb nosaltres. Un peto. Ens veiem aviat. Tenim una cita, així que apunta-ho a l'agenda.
ResponEliminaLa cita la tenim els tres:Edu, Júlia i jo amb un dels meus pastissos de xocolata. Què maques les fotografies del mar. Felicitats per la fita aconseguida, estàs fet un campió.Què et milloris de les teves esgarrinxades.
ResponEliminaFins aviat.