Avui ha estat una etapa moooolt suau, però també un pèl cansada. Molt asfalt, molta humitat, i ara fa pèl de calor.
El camino deixa la part de natura per endinsar-se a la zona urbana. De fet, demà arribem a Oviedo (o en asturià Uviéu).
I per què dic arribem? Perquè aquest camí ja no el faig en solitari. Tota l'etapa d'avui l'hem fet els que hem dormit al mateix refugi: els Joses, el Benja, en Carlos i jo.
I que demà continuem fins al final...tot i que un dels José farà més camí, i en Carlos també.
Aquest camí està essent molt bonic perquè hi ha l'essència que s'ha perdut al francès (i que esperem que aquí no passi). Parles amb tots, dónes, reps...i gaudeixes el màxim sense patir per l'allotjament. Llàstima de la calor, perquè fa que puguem parar menys.
I ahir? El refugi on vam dormir hi havia una hospitalera genial, la Sandra. Ens va acollir d'una manera excepcional.
Demà arribem al final del Salvador, però començarem el primitiu. A veure com estem.
Com sempre, alguna foto per a compartir.
Realment les fotos transmeten una pau i tranquil.litat...Estic molt contenta perquè sembla que vas trobant persones fantàstiques com tu.
ResponEliminaBeu molta aigua i refresca't....Camina el què vulguis perquè tu pots però sigues prudent...una molt forta abraçada!!