Tot i que encara ens queda un bon tros per caminar, ja es veu la llum del final del túnel.
Continuem al Pallars Sobirà. En aquesta ocasió ens trobem a Estaon, al refugi que porta el nom del poble. És un refugi que, tot i no sortir a la guia del Gr11 sencer, ja té 9 anys. I va molt bé que aquí hi hagi un refugi, ja que parlem d'un final detalls en un poble realment petit.
Es tracta d'un poble de 6 habitants, dels quals 3 estan jubilats i tres més són joves.
I d'aquests 3 joves, 2 són els que porten el refugi: el Guillem i la Marina.
Hem sortit a les 7:00 d'Espot port no passar un excés de calor (hi ha onada), i el camí inicial ha estat realment molt agradable.
Però un cop hem canviat de costat de la carretera, el camí s'ha enfilat muntanya amunt per a guanyar desnivell i arribar al poble de Jou. Des d'allà, hem baixat a La Guingueta i ens hem preparat per la gran pujada que ens esperava, 1360 metres positius en poc menys de 6 km.
Els primers 2 km pugen amb decisió (és a dir, molt). Sort que a Dorve (poble realment més petit que Estaon) hi ha font i ens podem refrescar.
Després continua pujant, però és més suportable (ombres i aire ens han ajudat a superar-ho).
I un cop al coll, he decidit fer el meu cim 54, el Montcaubo. Ja en tinc un més. No és un gran cim, però té bones vistes a Pallars i Andorra (crec).
Per acabar l'etapa, una baixada d'uns 4 km i prop de 1000 metres negatius. Sort que hi ha un rierol i una font abans d'arribar. El sol ja apretava i la gola estava massa resseca.
Demà farem una petita variant al GR per estalviar una mica de desnivell i poder avançar una mica més. Ja us anirem informant.
Per cert. Ja no hi ha tanta aigua al camí. Haurem de carregar-ne una mica més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada