dimecres, 15 d’agost de 2018

Epíleg a Muxía. Etapa 3. Dumbría - Muxía - Santuari Virxe da Barca. 23 km.

Avui sí que acaba l'aventura d'enguany.

Vam començar amb San Salvador, hem continuat amb Primitiu i acabem a Muxía, poble de costa, molt més tranquil que Fisterra.

No és una espectacular etapa, però hi passen coses espectaculars.

El camí d'avui és principalment per asfalt i pista... des de Dumbría, el camí passa per Trasufre, Senande, A Guixa i Quintáns, on m'he recuperat amb un tros de truita.

Després es dirigeix a Ozón (on hi ha el segon hórreo més gran del món) i Merexo.

És important no desviar-se del camí i seguir bé les fletxes. Inventar un camí nou no és bo si està ple d'esbarzers, i menys si acabes amb les cames esgarrinxades (no patiu que no hi ha foto).

Passat Os Muiños ja només queda una petita pujada al Monestir de San Xulián de Moraime i a l'ermita de San Roque, per a gaudir de les vistes del poble de Muxía.

El Santuari, però, no es veu fins a 2 km més endavant, juntament amb les pedres llegendàries i les fabuloses vistes a l'Atlàntic.

Avui m'he acomiadat de la Núria, lAnna, l'Eugeni i en Martí, que demà acabaran a Fisterra.

Us deixo amb les últimes fotos de la crònica.

I fins la propera aventura.

dimarts, 14 d’agost de 2018

Epíleg a Muxía. Etapa 2. Vilaserío - Dumbría

La paraula que resumeix l'etapa d'avui és MONOTONIA.

En general, el recorregut d'avui és força avorrit: asfalt, camps, poc paisatge atractiu, etc.

No obstant, és ràpid de fer: força pla, poc desnivell, terreny còmode i poc més.

Com que ja sabia que tindria lloc per a dormir, no m'he posat despertador i he decidit començar a caminar quan es fes de dia: així no calia fer ús del frontal i podia gaudir del paisatge (que no era massa atractiu, repeteixo).

He sortit de Vilaserío amb unes galetes a l'estómac i m'he posat en marxa: carretera i camins de terra fins a Santa Mariña i As Maroñas, per a trobar l'AC-400.

En un moment hi he arribat, i volia prendre alguna cosa al bar, però era tancat.

He continuat per Bon Xesús i Güeima...i primera sorpresa del dia: ara el camí es desvia i puja al Monte Aro, que regala vistes de l'Embalse de Fervenza, un embassament que no havia pogut veure mai perquè el camí no hi passava.

Baixant del Monte Aro és passa per Lago, on he pres un tallat i un tros de pastís (un pèl cru)...i novament carretera durant uns quants quilòmetres passant per Corzón, Ponte Olveira i Olveiroa.

Aquí hi ha un alberg municipal típic on para la gent que la nit anterior ha passat a Negreira: abans hi havia un alberg i dos bars. Ara hi ha tres albergs (el que fa el camino).

I des d'allà, els últims 10 km de la jornada passant per O Logoso, Hospital, i els últims 4 km combinant carretera i camí.

Ara, ja dutxat, rentat...anirem a comprar al súper del poble, i descansarem per la súper etapa de demà. Els últims 21 km (+2 a l'ermita de Mare de Déu de la Barca i les famoses pedres d'Abalar, dos Cadrís, i do Timón).

dilluns, 13 d’agost de 2018

Epíleg a Muxía. Etapa 1. Santiago - Vilaserío

S' acosta la part final del viatge. Ja estem als 3 últims dies de viatge per a intentar recuperar la "solitud" que ofereix el camino.

No és la primera vegada que faig aquestes etapes..de fet, crec que és la quarta o cinquena vegada que vaig a Fisterra o a Muxía.

Aquest matí, no ens hem llevat tan aviat com la resta de dies. Potser una hora, o hora i mitja, més tard. I també hem iniciat ruta cap a les 8:00, i és que només queden 85 km, aproximadament, i les etapes són de 33, 32 i 20.

La sortida de Santiago ha estat amb pluja. Poca pluja, però ha acompanyat al llarg de part del camí.

Pensava que no trobaria gaire gent...i m'ha sobtat trobar tant de peregrino (tant d'anada com de tornada) al llarg de l'etapa.

També pensava que em trobaria la colla del CEI i no ha estat així. He de suposar que han sortit més tard.

El tram d' avui és un puja i baixa constant:  carretera, trams entre boscos, etc.

Passa per "pobles" com Amés, Augapesada, Negreira, Zas, Camiño Real, Alto da Pena, etc.

I, naturalment, com a bon català, he comprat al súper de Negreira tant el dinar,  el berenar, com el sopar i l'ezmorzar.

Demà...altre cop asfalt, però ja quedarà molt menys.

I, com sempre, les fotos del dia (una d'elles dedicada a la Maria Milla. Ella ja sap per què (en toda la boca)).

diumenge, 12 d’agost de 2018

Camino Primitivo. Etapa 7. Arzúa - Santiago. 39 km.

Bé. Ja hem arribat a Santiago. Ha estat, potser, l'etapa més ràpida de totes, ja que a les 14:00 ja hem arribat a la Pl. Obradoiro.

Hem sortit ben aviat d'Arzúa i hem vist els pelegrins i els turigrins.

Ens ha fet de tot: sol, núvols i una mica de pluja.

Hem passat per Brea, Salceda, Santa Irene, Pedrouzo, Amenal, Lavacolla...

I a Santiago la Paqui i en Roque han arribat a la seva destinació.

En canvi, per a mi és un punt i seguit, ja que jo demà continuo a Muxia.

Us deixo unes quantes fotos del dia.

I demà, si hi ha cobertura, actualitzo des de Vilaseríi.

dissabte, 11 d’agost de 2018

Camino Primitivo. Etapa 6. San Roman de Retorta - Arzúa

Ja s'albira Santiago. Estem a 4 passes.

L'etapa d' avui ha estat realment molt fàcil. Han estat prop de 40 km, però es podien fer molt i molt bé.

La rutina ha estat la de sempre. Llevar-nos ben aviat, esmorzar i iniciar la marxa amb bon ritme.

Alguns amb dolors de peus, d'altres amb dolors de cames, però conscienciats a fer els prop de 40 km de l'etapa.

Primera part, fins a Ferreira i Melide, molt tranquils.

A partir de Melide, el camí es perverteix; és a dir, passa de camí de pelegrinatge a camí de turistes.

Passat Melide, hem anat a Ribadiso a dinar, i ja som a l'alberg amb la roba rentada i fent una mica el gos.

Com sempre, us deixo alguna fotografia del dia.