divendres, 29 de juliol de 2016

Etapa 30: Port de la Selva - Cap de Creus

Fa cinc dies que hem arribat, i sembla que faci ja no sé quan.

Després de 29 dies de camí, sempre n'hi ha d'haver un que sigui l'últim. I ja ha arribat.

L'última etapa no va ser massa bonica, ni ens enganyem. Va ser emotiva, nostàlgica, temporada, esperada...Però bonica....bé....cadascú pot valorar.

El tram transcorre des de Port de la Selva al mateix Far del Cap de Creus, fins al punt més oriental.

Sortida a la mateixa hora de cada dia, amb calor i humitat, i res de sol...boira, boira i més boira.

El recorregut el coneixíem bé, ja que és el mateix que fem a la Cap de Creus.

Cal admetre que si no el coneixes, és molt i molt llarg i pesat-avorrit.

Vam caminar durant 3 hores i mitja fins al far...I després 30 minuts més fins a la punta del Cap.

Enrere deixem els quilòmetres i els metres: prop de 750 km, i uns 80000 metres de desnivell acumulat.

I una nova aventura assolida.

La repetirem......? Segurament.

Fins la propera.

Etapa 29: Espolla - Port de la Selva

Ja estem als peus del Mediterrani.

Avui no ha estat un dia massa dur, i ens ha anat molt bé per aproximar-nos a la nostra fita de demà: arribar al Cap.

Per a no tirar enrere en el camí, i evitar asfalt, hem agafat camins de poble que ens han dur dels municipis d'Espolla a Vilamaniscle passant per Rabós. Han estat prop de 8 km per camins de terra, corriol, pista d'asfalt amb principi de calor i terra molt i molt sec.

Ens hem plantat a Vilamaniscle en uns 90 minuts, i hem tornat a agafar el Gr, que ens ha portat a Sant Silvestre la Valleta (hi passem a la Marxa de Cap de Creus) i a Llançà.

Allà, aturada i canvi de Grau. De l'11 passem al 92. Deixem muntanya per Camí de Ronda. Ens estalvia desnivell i calor, ja que la brisa marina ens permet caminar més còmodament.

Fem el camí de ronda passant pel Far de S'Arenella.

I arribant a Port de la Selva ens quedem la Pensió Arola, que està molt bé. Senzilla, però no busquem res més.

La rutina: dutxa, rentar roba, dinar.....I ara farem passejada pel poble.

Demà encararem el camí ben aviat, que s'espera calor.

I ja parlarem de com ha anat.

Avui, sí que hi ha foto.

Etapa 28: La Jonquera - Espolla

El camí té els dies comptats.

Ja estem a l'Alt Empordà, portem més de mitja comarca, estem al costat del mar, i així i tot encara ens queden algunes muntanyes.

Sortint de La Jonquera, amb un airet que ens refresca les idees, busquem la marca que ens ha de permetre deixar el poble.
Mirem el mapa, i la marca no hi és: han modificat una mica el recorregut.

Finalment decidit tirar una mica enrere i buscar la marca.

La trobem i corriol amunt cap a buscar l'ermita de Santa Llúcia. Després del corriol trobem la pista gran que, amb entrades i diferents sortides de corriols ens porta a l'ermita.

La pujada es pronostica dura, però, amb l'aire que fa, es pot suportar molt millor que no pas pensava.

Passem l'ermita...I continuem pujant, enmig de matolls i herba seca que ens esgarrapen les cames....

I quan ja t'hi has acostumat....arribes al Puig de Falguers i al Coll de l'Auleda.

Canviem la perspectiva...I avall que fa baixada...avall.....avall.....avall....fins arribar a Requesens i al seu castell.

Ens refresquem, agafem aigua...I a per la segona pujada.

No és tan llarga i, veient un rierol, decidim aturar-nos i prendre alguna cosa.

5-10 minuts, i a buscar el segon coll: el Coll de la Llosarda. Serà la nostra última gran pujada, i la fem molt millor del què pensem.

Arribats al Coll, sembla que només ens ve baixada, i un pèl llarga, per la calor que fa.

Baixem corriols i pista, que té molts trencalls per veure dòlmens, amb molta calor.

La pista ens acosta a els Vilars, del terme municipal d'Espolla. Font a la vista.

Última refrescada i els últims 2 km. Asfalt. Així i tot, 20-25 minuts.

A Espolla dormim a la Casa Rural Can Salas.

Poble petit, molt net, gent molt amable (bé, el bar molt i molt car).

I descans de la calor, que comença a atacar novament.

Demà...poc desnivell ens espera.

dimecres, 27 de juliol de 2016

Etapa 27: Albanyà - La Jonquera

Cada cop ens acostem més al mar. De fet avui ja l'hem vist.

Ahir va ser l'ultim dia de la Garrotxa.

Tot i que pensàvem que no quedava massa desnivell, sabem que no és cert.

Ja sortint d'Albanyà, el que havia de ser pista s'ha convertit ràpidament en corriol, i la pujada ha estat una mica més dura del que teníem previst.

No obstant, ben aviat ha canviat el terreny, i hem pogut caminar una mica més ràpid.

La calor apretava i vèiem que seria de suar...I així ha estat.

Després de la pujada...sender estret durant un parell de quilòmetres i tornada a la pista (ara en baixada)....

Anàvem tan confiats en pista que ens hem saltat un senyal i ens hem equivocat...per tant....camí enrere i buscar quin era l'últim que havíem vist.

Un cop trobat....ja pensàvem que érem al costat de Maçanet de Cabrenys....Però no....El camí fa una volta més llarga i hem passat per un restaurant-zona de pícnic que estava força bé.

A Maçanet, descans i bon esmorzar-dinar....que encara faltava la segona part.

Aquesta tornava a ser pujada fins a La Vajol (hem decidit fer-ho pel camí antic). Sort de l'aire que bufava.

A partir de La Vajol...Carretera fins a Agullana i La Jonquera, dormim. Ja estem una mica cansats.

Demà tocarà desviar-nos i anar a dormir a Espolla. No hi ha cap més remei. Ens espera un bon desnivell (la primera part), però després ja serà més descansat.

dimarts, 26 de juliol de 2016

Etapa 26: Beget - Albanyà

Ja hem fet 30 km més (n'hem hagut de fer 9 més dels esperats).

Després d'un bon esmorzar que ens ha preparat la Monik, i aprofitant la fresca del matí, hem sortit de Beget en direcció Talaixà per la carretera i una pista que hem seguit durant uns quilòmetres...Però en breu, l'hem hagut de deixar per tal de fer la primera pujada del dia. No era llarga, però ja ens ha fet suar una mica.

No ha durat massa, i en breu hem trobat una altra pista....que ens ha fet creuar el riu i ens ha conduït a una segona pujada que ens ha dut a Talaixà.

Hem deixat el poble per anar a Sant Aniol d'Aguja. Molt còmode no era el camí, però hi hem arribat a les 11:00 (30 minuts menys del que hi havia plantejat).

Hem agafat aigua per a encarar la segona part, ja que teníem una bona pujada i baixada per anar a Can Galan (refugi no guardat).

I quina pujada...No acabava mai...I començava a fer molta calor.

Però l'hem assolit i hem arribat al Coll del Principi, on hem menjat la poma que duiem de Beget.

Allà...baixada a Can Galan.

Esperàvem dormir-hi i hem anat a buscar la clau a Can Nou....Però sorpresa...tancat i no contesten al telèfon.

Solució: hem menjat una mica i cap a Albanyà. Han estat poc menys de 2 hores, però amb molta i molta calor.

Ara ja, descans.

I demà, cap a la Jonquera a dormir.

Fotografies...les té el Vicente.

Fins la propera.


Etapa 25: Refugi d'Ulldeter - Beget

L'etapa d'avui prometia com a etapa de cert "descans" però arribar no ha estat gens fàcil.

La nit ha estat molt agradable i el meu cos ha descansat molt.

M'he aixecat amb molta gana i la panxa sembla estar un pèl recuperada, però no podem forçar en excés (això que han estat més de 30 km).

Sortim d'Ulldeter i en una hora i 45 minuts ens plantem a Setcases. Allà ens hem de trobar amb el Jose però no el veiem. Li fem un truc, però ni cobertura ni res....

Arranquem la pujada que sabíem...I a mitja pujada ens truca dient que és a Setcases.

Nosaltres li enviem un missatge i l'esperem a Molló. Prenem alguna cosa d'aliment i encarem l'última part d'avui: 11, 12 o 13 km....Sempre depèn d'on ho llegeixis.

Els últims quilòmetres fins arribar a Beget sé m'han fet molt llargs, però finalment hi hem arribat.

En Jose continua sol, ja que vol arribar a Cap de Creus dijous. Nosaltres anirem més a poc a poc.

A Beget hem buscat un allotjament que un company de Jaca ens havia aconsellat. Es diu La Cabanya de Beget. Si no la trobeu, al Rebost de Can Quel us n'indicaran el camí.

És un lloc genial per a passar-hi nit i fer mitja pensió, i la noia que ho porta és encantadora. Professora d' òpera de la comarca, amb moltes ganes de xerrar i compartir experiències.

Monik.. moltes gràcies per la teva amabilitat i acolliment. Ens has fet sentir com a casa.

Demà... una mica més de desnivell...una mica menys de quilòmetres....

I el mar...que ja en sentim l' olor.

Etapa 24: Refugi Camí de Núria - Refugi d'Ulldeter

L'etapa d'avui ha estat la pitjor de totes les que he passat fins ara (i espero que sigui la pitjor de tot el camí).

Després d'una nit de vòmits i diarrees (que encara arrossego alguna), venia una etapa de molt de desnivell.

La idea d'escurçar per França està molt bé si el cos et respon, però horrible si el tens atrotinat.

Sortint del refugi de Núria, havíem de pujar prop de 900 metres per arribar al Coll del Finestrelles, i amb dignitat ho hem fet amb poc més de 2 hores.

El problema ha estat el tram següent, ja que el cos no tenia prou energia (només havia menjat una poma i 3 galetes (tampoc podia menjar molt més).

I és que el tram següent era un continu de pujades i baixades: Pic del Finestrelles, Pic del Noufonts, Coll del Noufonts, Coll del Noucreus, la Fossa del Gegant, Coll de Carançà, Coll de la Marrana i refugi d'Ulldeter.

Al Coll de la Marrana...sorpresa: la familia Gaona Boixader (bé, els fills; després els 4 els trobarem al refugi).

L'arribada al refugi molt digna, però l' atenció, molt millorable. Entenc que volguessin descansar, però no em van poder fer ni un plat d' arròs ni per dinar ni per sopar.

Tota la tarda dormint. Poc sopar. Tota la nit dormint novament.

I sense dutxa (3€) ni ganes de rentar roba. Per sort...Un pèl més recuperat després de dormir.

Per cert...Avui sense fotos.