divendres, 29 de març del 2013

9ª Marxa Cap de Creus

Demà se celebra la 9ª Marxa 24 hores de Cap de Creus, una caminada de 87 qm i d'uns 5700 m de desnivell acumulat.

Estic espantat ja que serà la caminada que hauré fet més llarga (només 2,5 qm més que la MM, però més llarga).

Si tot va bé, diumenge o dilluns podrem fer la crònica.

De moment, a descansar, que en 9 horetes hem d'estar dempeus.

Fins aviat.

dimarts, 26 de març del 2013

10a Marxa Selva del Camp - Muntanyes de Prades

Després d'una setmana de la cursa d'Ullastrell (que per cert, va acabar millor del que em pensava, ja que vaig fer 1h 14m per a fer els prop d'11 quilòmetres pels voltants del poble) ha tocat la segona marxa de la temporada: la Selva del Camp - Muntanyes de Prades.



En aquesta ocasió parlem d'una caminada de prop de 64 qm amb un desnivell acumulat de 4800 metres aproximats: recordo que l'any passat hi va haver trams que se'm van fer molt pesats i vaig acabar extasiat, i patia per veure com l'acabaria aquest any: finalment, ha estat millor del que em pensava.

La caminada surt del poble de la Selva del Camp (al Baix Camp) a les 7'00 del matí. Tenint en compte que cal arribar una mica abans pel dorsal i venint de Barberà, volia dir que ens havíem d'aixecar cap a les 4'00 del matí (una bona hora tenint en compte que molta gent no ha anat a dormir).

El que importa, però, és que en arribar a la Selva, i on reculls el dorsal, t'espera ja un bon avituallament per a começar la caminada.

Sortim a les 7'00 del matí (després de fer un minut de silenci), i ens encaminem cap a l'Albiol.



El recorregut d'aquesta edició és diferent que el que vam fer l'any anterior: pujar més per enmig de bosc i ens evitem pujar pel tallafocs. El recorregut m'agrada, però com que anem darrere de molta gent, penso que anem lents.

Inicio el camí amb el Milio, i sense adonar-me'n m'allunyo del Pepe, en Josep Maria, la Paqui i la Montse. En Xavi, com sempre, va endavant i calculo trobar-lo al primer avituallament.

No duc ni mòbil ni rellotge i, de sobte, sento que han passat dues hores. Tenia pensat que el control de l'Albiol es trobava al quilòmetre 8, però en arribar descobreixo que és el quilòmetre 11'6; per tant, el ritme no és tan lent com em pensava.

Esmorzem a l'Albiol (una mica de coca amb xocolata i coca-cola) i seguim endavant.

Continuo amb en Milio (pateixo per ell perquè veig que a les pujades l'asma sembla molest) i avancem, sense tanta pujada, fins a Mont-Ral. Des d'aquell moment, ja no recordo si vaig amb ell o no. Arriben corriols (molts ja sabeu que m'encanten) i començo a córrer (sobretot a les baixades). Em poso la meva musiqueta i començo a avançar a la gent.

Surto de Mont-Ral i sé que el proper control és abans de la pujada a refugi de Cogullons (segona pujada de la marxa d'avui).
L'any passat recordo que ja tenia alguna ferida als peus en arribar a Farena (on hi ha el control), i recordo que hi havia gominoles. Aquest any els peus estan molt millor i no fan mal (no més del que han de fer quan duus 22 qm). Jo, com sempre, amb el meu ritme de corriols.

Surto de Farena i penso: vinga, que ve la segona pujada. Torna a canviar el recorregut. Recordava una part de recorregut, i finalment veig que passo per un altre lloc.
Per a no perdre el ritme, agafo la velocitat del noi del davant (que duu també un buff de l'estelada i em motiva a pujar). Veig que s'allunya, però vaig apretant amb ell, i veig que puc anar tirant (amb duresa, però vaig fent).
I pugem, pugem, pugem.... sense parar.

De sobte, i sense esperar-ho ens trobem en un dels espais que considero més bonics de la caminada: el refugi de Cogullons, on ens espera un pa amb nocilla (bien.... xocolata).




Mengem una mica, ens hidratem, i continuo la caminada. Jo, sempre, amb parades que no superen el parell o tres de minuts: si refredo les cames, malament... Per tant, endavant.

Em ve la part que més em temo: 11'6 quilòmetres sense trobar res de res: propera parada Prades, dinar. Però aquests quilòmetres penso que se'm fan eterns.

Surts de Cogullons i penses que tot és baixada; però, no!!!! Continues pujant... i careneges totes les muntanyes de Prades (cal dir que amb unes vistes meravelloses) fins arribar al Tossal de la Baltasana (a 3 qm. de Prades). En aquesta ocasió se m'ha fet menys pesat. Hi ha hagut algun tram que no recordava, però finalment he arribat a Prades molt millor de temps.

Arribo a la Plaça de Prades a les 14'00 i dino l'entrepà de botifarra (petit, però que podem repetir, naturalment) que tenim preparat!.


 
 
Agafo uns trossos de taronja (bé, porto tot el recorregut prenent molta taronja) i un grapat de cacauets, i continuem camí.

Comença a pedregar (poc, però pedrega) i ens acostem a l'ermita de la Mare de Déu de l'Abellera. Em duu records dels meus companys de l'esplai, ja que vam fer trobada a Prades (on tenen casa la Monts, l'Ignasi, en Mauro... etc) i vam fer excursioneta fins a l'ermita.


Començo a anar cansat (bé, normal, duem ja 42 qm), i tinc ganes d'arribar ja al final (encara me'n queden 21). Em comencen a cansar els corriols (perquè ja són contiuats, i vinga baixar i baixar per pedres), però vaig fent.

I en no res em planto a Capafonts.

No fa ni 10 minuts que ha passat la Volta a Catalunya i encara trobem els cotxes residuals que van darrere les curses ciclistes.

Mengem una mica, són les 15'00. Bona hora. Mantinc ritme...

I m'encamino a l'última i darrera pujada: la del coll de la Mussara.

Sortim de Capafonts: vaig tirant afegint-me a un grup del CEIC. Sortim de manera suau, i de sobte comença la pujada forta. Segueixo ritme dels del davant, i de sobte em trobo davant d'ells. Pregunto si volen avançar, però veig que no. Em trobo el noi del fulard de l'estelada i ara sóc jo el que el guia a ell.

I vaig tirant, de manera força ràpida (així i tot em van avançant) fins al penúltim avituallament: el Coll, a 51 qm. Allà em prenc un brou (bé... tenia ganes de brou i quan me l'han ofert l'he agraït molt).

Continuo, i em ve al cap la caminada de l'any anterior. En aquest tram em vaig motivar molt i em vaig posar música. Enguany faig el mateix: em poso música i vaig mig trotant fins a l'Albiol, altre cop, on m'espera l'últim avituallament fins a la Selva. Em queden 9 qm.

Pateixo perquè ve la part que més pesada se'm farà.

Així i tot, se'm fa més lleu del que em pensava: excepte la primera baixada entre pedres i fins a arribar a la carretera (que hi ha corriol i no pares de baixar "en picat") la resta de camí és pista majoritàriament fins a arribar a la riera.

Arribada a la Selva del Camp: les 18:20.

Temps de la caminada: 11 hores 20 minuts. 1 hora i 35 minuts menys que l'any anterior. És cert que són 4 quilòmetres menys que l'any anterior, però també he reduït temps.

De moment he aconseguit dos dels objectius que em vaig plantejar a inici de la temporada (baixar temps i guardar dorsals). El de fer fotografies no m'acaba de motivar.

La setmana que ve, més... Ara en toca una de les dures.

Fins aviat.



dissabte, 16 de març del 2013

Cursa de Muntanya d'Ullastrell

Mentre tothom corre demà la Marató de Barcelona, jo m'encamino més a curses de muntanya, i és per dues raons:

1. No em veig fent una marató (ja em costa fer la mitja marató)
2. La muntanya no té preu

Espero poder-la acabar bé (qui diu bé vol dir arribar a meta).

Té pinta de ser exigent: pujades i baixades per corriols (que d'això en tinc moltes ganes). Però la vista ha de ser espectacular.

Per sort, són només 11 quilometrets.... i deixen un parell d'hores per acabar-la (espero poder fer-ho en hora i mitja)... Demà veurem.

Us deixo aquí el perfil de la cursa.




I també el recorregut.
 




Demà... resultat.



diumenge, 10 de març del 2013

XIV Castells de la Segarra

Ja hem iniciat la nova Competició de la Copa Catalana de Caminades de Resistència, i avui ens ha tocat llevar-nos ben aviat per anar fins a Cervera, on s'iniciava la XIV Marxa dels Castells de la Segarrra, una marxa de 54 quilòmetres, aproximats, amb un desnivell acumulat de 1200 metres.

El despertador ha sonat ben aviat (les 4:30h) i penses... I per què m'he de llevar? Doncs perquè t'esperen la colla d'amics que caminen amb tu: la Rosa, la Paqui, la Montse, en Jose (que més que caminar, corre), en Xavi, en Santi, en Pepe i en Josep Maria. També hi ha més gent del CEIC i d'altres entitats que coneixes al llarg d'aquestes caminades, però aquests són els més destacats.

Et dutxes, comproves que no et deixis res i cotxe fins a Cervera, a la comarca de la Segarra.



Com que ja saps on comença la caminada (si no és la primera vegada que ho fas, saps on has d'anar), t'hi dirigeixes directament, agafes el dorsal (aquest any, dorsal 90) i et trobes la colla per anar a prendre un cafè: un cafè amb llet ben senzill pel mòdic preu d'1'50€, però que tampoc et sap greu pagar, ja que ara sotmetràs el cos a un gran desgast.

Ja he comentat que no és un recorregut molt exigent: estem parlant d'un total de 54 quilòmetres i d'un desnivell acumulat (positiu i negatiu) de 1200 m: per tant, estem parlant de la caminada més plana de la CCCR.

Avui ens ha fet un dia fantàstic: no tan de fred al matí com l'any passat (amb les mans glaçades) i no tanta calor amb el sol com l'any passat (que en feia molta): un paisatge verd i molt bonic. Unes vistes a prepirineus (o pirineus, vés a saber) impagables....

El recorregut passa per un total de 7 castells: uns més conservats, d'altres menys. En teniu un recull en aquesteds fotografies que teniu a continuació:

En primer lloc passem pel castell de Montcortès de Segarra:


Poc després (crec que a menys d'un parell de quilòmetres) tenim l'Aranyó. En aquest castell hi trobem un gran esmorzar. Pots triar fruita (sana pel cos) o bé un altre tipus d'esmorzar al qual jo m'hi he acollit: un bon got de xocolata desfeta boníssima i uns talls de coca (no tan sa pel cos, però que venia de gust en aquell moment).



Deixem l'Aranyó, i ens dirigim, en un camí molt pla, cap a Hostafrancs. En aquest tram continuo amb en Santi, mentre la Rosa i la Paqui es queden a xerrar amb en Xavi i la Montse. 




Truquem també al Pepe i al Josep Maria perquè no sabem si han pogut arrencar finalment (el cotxe els ha deixat tirats i no sabem si poden iniciar la caminada). Bona notícia: han començat tard, però han començat.



I des d'allà baixes fins a Les Pallargues, on hi ha el 2n avituallament (gominoles i aigua) (aquest castell queda tan dissimulat que ni tan sols l'he vist):



En aquest tram ja portem 18 qm. Les cames, però, ho porten bé (potser no tan els peus).

Continuem cap a nord, i ens enfilem (parlem de latitud, no patiu, no de desnivell, que poc n'hi ha) fins a Florejacs. 



S'ha d'admetre que es tracta d'una caminada que de tant en tant et fa fer unes voltes que no vegis com et sorprenen. Aquí a florejacs, un croissant petit de xocolata i un grapat d'avellanes (ben bones) torrades. I ens diuen que des d'aquí a Guissona (on tenim el dinar) tenim només 11 quilòmetres. 

Mirem el rellotge i portem bon temps (una mitjana aproximada de 6 km/hora). 

Ens animem, i tirem endavant fins al castell que a mi més m'agrada: el castell de les Sitges: 




I d'allà, en una horeta aproximadament ens hem plantat a Guissona (amb el seu Bonarea tan conegut), i hem anat a menjar una botifarra al poliesportiu. Tot ben bo, ben preparat... i continuem caminada: són les 12'30... un pèl aviat per dinar, i per tant, com en totes les caminades, mig entrepà és suficient.

Continuem, sabem que ens queden uns 18 km. Fa mandra, però ens hi posem abans que ens traeixin les cames i diguin que no volen caminar (potser una aturadeta de 5-10 minuts). Calculem que en tres horetes ens podem plantar a Cervera altre cop.

Aquí ja les cames comencen a fer una mica de mal, i els peus també. 

Així i tot ens plantem a l'últim castell en hora esperada: castell de Castellnou d'Oluges, on hi ha l'últim control i l'últim avituallament abans de Cervera. 


 Ens queden menys de 6 quilòmetres, i ara les cames poden més que quan he sortit de Guissona. 

Anem avançant, donant voltes per camins sinuosos (mai podem anar rectes), fins que creuem la via del tren de Barcelona - Lleida (de gran ús i gran quantitat de trens) i ens presentem a Cervera.

Hora estimada d'arribada: 15:30
Hora real d'arribada: 15: 28

Hora real d'arribada de l'any 2012: 15: 53. He baixat 25 minuts!!!!

Fantàstic, dins del que hi havia previst, i amb regalet d'un pot de mel.


Dutxa, cotxe...i cap a casa... I a per la propera, d'aquí a un parell de setmanes (amb una setmaneta de mig descans i una cursa de muntanya a Ullastrell) la Selva del Camp - Muntanya de Prades... Més dura.


De record, alguna foto amb la Rosa, la Paqui, en Jose, la Montse (que surt en petit, però surt) i en Santi (llàstima que la resta no hi són, perquè no he pogut fer fotos... però sí a la propera).










diumenge, 3 de març del 2013

Copa Catalana de Caminades de Resistència 2013: Escalfant motors

La setmana que ve, diumenge, comencem la temporada de Marxes de Resistència 2013. Fa mandra començar, com sempre, però un cop t'hi poses, saps que vas fins al final.

Aquest any vaig amb diferents objectius:

1. Augmentar el número de punts respecte la meva primera copa (que em van lliurar fa un mes i mig).
2. Gaudir dels paisatges (bé, això ho faig sempre) i intentar baixar temps (en algunes caminades).
3. Fer fotografies pròpies per a poder penjar al bloc.
4. Intentar fer una ultra (la Núria-Queralt, de 92 km).
5. Intentar fer l'Olla de Núria, com fa un parell d'anys.

De moment, ja per anar assaborint el que ens arriba la setmana que ve, tenim el mapa de la caminada:



Com es pot veure, és un recorregut circular: això va bé perquè on comences deixes el cotxe per a la tornada. Es passa per Cervera, Montcortès de Segarra, l'Aranyó, Hostafrancs, les Pallargues, Florejacs, les Sitges, Guissona, Castellnou d'Olugues, i altre cop a Cervera).

El desnivell, en aquesta caminada, és el més pla de tots... Això vol dir que serà cansat (sovint em cansen més les caminades planes que no pas les que tenen desnivell).



Però bé... no hi ha res com començar la caminada... i gaudir de tot: la gent amb qui vaig, els àpats que t'ofereixen (bé, que pagues, no ens enganyem), les samarretes (també n'hi ha de més i de menys encertades), etc.

La setmana que ve intentarem fer crònica de la caminada... a veure si ho aconseguim.